Refugi 01

Descripció:

En el perímetre del camp d'aviació republicà es varen bastir un conjunt de refugis per protegir al personal en el moment d'un bombardeig. En cas d'atac inesperat, els avions no podien enlairar-se i els aviadors i personal de servei havien de deixar l'avió, abandonar el camp i refugiar-se el més aviat possible. Hi havia tres categories de refugis: elementals, mitjans i principals.

Es tracta d’una estructura soterrada a 3,2m de profunditat, a prova de bombes i metralla, però no de bombes de gran tonatge (fins a 500kg). Està excavat al talús oest del torrent de Ca l’Enric del Pla que desemboca al torrent del Raval, amb suficient alçada com per poder realitzar l’excavació de la galeria horitzontalment. L’interior està revestit d’obra amb volta de canó formant una galeria disposada de nord a sud de 20,12 m de longitud i dos accessos als extrems disposats d’est a oest de 4,6 m de longitud cada un, una amplada de 1,2 m i una alçada de 1,8 m.

A les proximitats d’aquestes estructures s’hi situaven els avions que estaven repartits al llarg del perímetre de la pista a varis metres de distància entre sí per tal de minimitzar les pèrdues d’avions en cas de ser atacats.

La zona de pistes ocupava una superfície de 49ha, amb dues pistes per a l’aterratge i enlairament de les aeronaus, de terra piconada de aproximadament 1km de longitud i 300 m d’amplada cada una. Les pistes estaven entrecreuades formant un angle obert de 151º. La pista sud estava disposada de nord a sud, mentre que la pista nord presentava una disposició de SO a NE.

Apunts històrics:

La construcció de l’aeròdrom militar republicà d’Òdena es realitzà en el marc de la guerra civil espanyola, iniciada i motivada per un cop d’estat d’una facció de l’exèrcit espanyol el dia 18 de juliol de l’any 1936, que es convertí en una guerra civil que perdurà fins a l’1 d’abril de l’any 1939.

A partir de la desfeta del front d’Aragó el març de 1938, els problemes es fan més notables a la conca. El què fins ara semblava una guerra llunyana, es va apropant i es van notant les A l’abril de 1938, s’estableixen tropes militars permanents a la ciutat per enfortir la defensa republicana del front de Lleida [Batalla de l’Ebre (juliol de 1938 – novembre de 1938) i Batalla del Segre (abril de 1938 - gener de 1939)]. Igualada es converteix en un punt de suport de la reraguarda, i s’instal·len tallers de reparació, magatzems d’intendència, personal ferroviari i antigas.

Al llarg d’aquest any és quan es construeixen diversos refugis antiaeris a la capital de l’Anoia així com un aeròdrom militar republicà al municipi d’Òdena.

El camp d’aviació ocupava una superfície de 51,3 ha, estava emplaçat a la plana baixa del terme municipal d’Òdena, entre la masia de Cal Macià i el Pla de les Gavarreres per on hi transitava la carretera general Barcelona-Madrid. L’aeròdrom constava de dues pistes rectangulars que formaven un angle obert amb una clara orientació nord sud. Les pistes ocupaven els camps i les vinyes entre la carretera que uneix el nucli d’Òdena amb el barri de la Masia, a l’oest, i el torrent del Cal Macià, a l’est.

El nucli central de l’aeròdrom es trobava a la masia de Ca l’Enric del Plà situada a l’angle on es trobaven les dues pistes, des d’on s’impartien les ordres de sortida i enlairament dels avions. També s’hi emplaçaven els soldats de vigilància, a més dels vehicles de l’esquadrilla: cotxes ràpids per als pilots, camionetes d’arrencament dels avions, camions cisterna, ambulància, etc. Per a la protecció del personal, es construí un refugi de maó i ciment contra bombes que actualment és utilitzat com a cisterna per a guardar-hi aigua.

Amb tota aquesta transformació que pateix la conca d’Òdena, passa de ser una zona allunyada del front, per convertir-se en un objectiu militar. Un cop assegurada la zona de l’Ebre per les tropes colpistes a finals de 1938, el desembre d’aquest mateix any s’inicia la conquesta de Catalunya.

D’aquesta manera els dies 20, 21 i 23 de gener de 1939, l’aviació italiana a través dels models d’avions Savoia-Marchetti SM-79 (Esparver) i Fiat BR-20 realitzà diverses missions de bombardeig d’objectius a l’Anoia:
- 20 de gener de 1939: Bombardeig del Km 4 a la carretera sud-sudest d’Igualada.
- 20 de gener de 1939: Bombardeig de la carretera a l’oest d’Igualada.
- 21 de gener de 1939: Bombardeig de la cota 350 a l’oest d’Igualada, la 423 ”in aslo” i les posicions al sud de Capellades.
- 23 de gener de 1939: Bombardeig al nord-est d’Igualada.

El mes de juny de 1939, una vegada acabada la guerra, l'Ajuntament d'Òdena va reclamar els terrenys per ser retornats als seus propietaris i utilitzar-los agrícolament, puntualitzant "si no interesase al Glorioso Ejército Nacional la utilización del aeródromo, con objeto de dedicarlos de nuevo a tierras de labor, contribuyendo así con el mayor entusiasmo al resurgimiento agrícola español".

El mes d'agost del mateix any el governador militar de Barcelona va autoritzar a l'Ajuntament d'Igualada a retornar als propietaris els terrenys utilitzats. L'Ajuntament d'Òdena va protestar alegant que aquesta potestat corresponia a Òdena, tot i tractar-se del seu terme municipal. Sembla que la problemàtica pel que fa a la jurisdicció sobre l'aeròdrom ja té aquí els seus primers altercats, tot i que sempre apareix citat a la documentació de l'època com aeròdrom d'Òdena.

L'any 2014, l'ajuntament d'Òdena procedi a la recuperaració d'aquest refugi de la guerra civil i un dels pocs que es conserva a la zona. L'empresa Catpatrimoni va ser l'encarregada del projecte de recuperació.

Bibliografia: