Descripció:

L'edifici està composat per un conjunt de volums adossats de diferent alçada i geometria, que configuren una edificació de singulars característiques. El conjunt es composa del volum principal, de planta i coberta arrodonida per on s'accedeix al recinte a través d'unes escales amb jardineres d'acompanyament, un volum de planta rectangular, un volum intermedi de planta irregular i una edificació més baixa que els uneix, on es disposen les taquilles de venda d'entrades.

A la banda de llevant hi ha un volum de planta octogonal de planta baixa i coberta de xapa que funciona com ampliació de la sala. L'edifici original presenta part de les façanes revestides amb peça ceràmica i altres amb arrebossat pintat. Al costat del portal d'accés apareix el conegut anagrama de l'antiga discoteca Scorpia fet amb peces ceràmiques de gran format.

Apunts Històrics:

Scorpia va obrir les seves portes l'any 1993 a Igualada (Barcelona). Les sessions que en ella sonaven a tot volum sempre anaven acompanyades d'espectaculars projeccions, efectes pirotècnics i performance, sempre amb una marcada estètica de tall industrial i elements visuals relacionats amb la radioactivitat i el nuclear.

Tot això pas quan a la fi dels anys 80 i principis dels 90, el "bacalao" valencià vira cap als postulats més durs de la música electrònica i a Barcelona comença a proveir-se la versió catalana de la Ruta Destroy amb un circuit de discoteques que, per a meitat de la dècada, haurien agafat el testimoni del seu predecessor. Una ruta més dura, més extrema, amb sons més contundents i ritme endimoniadament accelerat, va tenir en la makina, primigeneo hardtrance i l'hardcore la seva banda sonora. Xassís, XQué?, Disco8, Pont Aeri i per descomptat Scorpia van ser els bastions d'aquest moviment i van servir de referència a locals més humils però amb igual de tralla llançada des dels seus altaveus.

Des dels seus orígens va apostar sempre per una programació especial amb les actuacions dels deejay’s més importants del continent. Les festes «12 hores» i els aniversaris van ser sempre garantia de festa, i així ho certifiquen els centenars de milers de persones que van poder visitar aquest temple de la tabola.  La discoteca va tenir el sobrenom de "Central del Sonido" i la responsabilitat d'aquest projecte va recaure en Frank Traxx i Mc Kryguer. El duo eren els encarregats de l'organització i promoció de la sala. Ells van fer mitica la frase "PAU, AMOR I FESTA".

Scorpia va consolidar-se com una de les discoteques més famosa del país, on peregrinaven milers de persones cada cap de setmana i el seu merchandasing arribava a qualsevol racó del país. Cada vegada que s'organitzava un festival en Scorpia, es produïa una massiva migració en tota la geografia espanyola que acudia a la macro sala per a no perdre's la festa.

En 1997 es produeix un canvi de residència i DJ Neil assumeix el repte de liderar la Central del So fins a 2003. Així DJ Neil va ser el que va crear la llegenda de Scorpia: Central del So, encara que a poc a poc va anar allunyant-se de la Makina i l'Hardcore. Dj Neil en la seva última etapa es va encaminar cap als sons Progressive, fenomen que possiblement va ser el causant de la baixa assistència de gent que Scorpia va sofrir en els seus últims mesos. 

1 de febrer del 2003 va tancar portes desprès de celebrar l'ultima grna festa

Bibliografia:

• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.