08143/72
rel007/076
Can Macià
Can Macià

Descripció:

Capella d'una sola nau amb accés des de ponent, i un campanar adossat al mur de llevant amb accés des de l'interior de l'edifici. La nau és coberta amb una volta apuntada i reforçada per dos arcs faixons que defineixen dues crugies: la del cor i la del presbiteri. La coberta és a dues aigües, amb acabat de teula ceràmica tipus aràbiga, i els murs presenten un acabat pintat.

La façana principal és composada per la porta d'accés, una finestra centrada a eix que dóna al cor i dues pilastres laterals que limiten la façana. La façana presenta una imposta que va de banda a banda a nivell del forjat del cor i una segona imposta que corona la part superior del parament. Sobre cadascuna de les pilastres hi reposa un pinacle, i a la part central de la façana, coincidint amb el vèrtex del carener, hi ha una creu, elements tots ells esculpits en pedra. Les dues obertures són construïdes amb arc apuntat i el seu front està ornamentat amb motllures simples a tot el perímetre fins a la línia d'arrencada, on reposa sobre una imposta i pilastres laterals. Cadascun dels brancals de la finestra disposa d'una columneta amb capitell situada a la part interior de l'obertura.

L'espai interior de la capella queda definit en tres àmbits: l'àmbit d'accés amb pujada al cor, l'espai de la feligresia, on es disposen tres bancs de fusta per banda, i la zona del presbiteri amb l'altar, situada en un nivell superior, a la qual s'hi accedeix mitjançant tres esglaons situats a la part central amb una balustrada de protecció a banda i banda de l'escala.

Tots els elements arquitectònics significatius de l'interior de la capella són construïts amb alabastre, tant a l'altar com a la resta de l'espai: escales, balustrades, impostes, fornícules, permòdols o motlures. Es puja al cor mitjançant una escaleta de cargol de fusta i, un cop a dalt, l'espai queda protegit amb una barana esculpida de marbre. La línia d'arrencada de volta apareix remarcada per una imposta d'alabastre, sota la qual apareix una sanefa de pintura mural perimetral, que conté inscrita la següent patrologia llatina: IN HONOREM S. MARIA DE MERCEDE DE CUIUS DESCENSIONE GUADENT ANGELI ET COLLAUDANT FILIUM DEI.

A la part central del mural pintat de l'altar hi ha una fornícula on es col·loca la imatge de Nostra Senyora de la Mercè. Un rosetó queda situat sobre la fornícula abans descrita i rep llum des de la caixa d'escala d'accés al campanar.

Imatgeria:

Al seu interior hi ha unes pintures murals sobre tela, del mateix any 1927. La pintura versa sobre l'aparició de la Verge de la Mercè a San Pere Nolasc.

La pintura mural de Josep Pey escenifica un grup de personatges venerant la Verge de la Mercè. A la banda esquerra de la pintura trobem els personatges que representen la part civil i militar de l'ordre. Agenollat, el rei Jaume I el Conqueridor, i a peu dret, cavallers i gent civil. A la banda dreta de la pintura s'identifiquen els personatges que representen la participació eclesiàstica a l'orde. Primerament hi ha agenollat el seu fundador, sant Pere Nolasc, i al seu costat, a peu dret, sant Ramon Nonat (1204-1240), mercedari des de l'any 1225, els dos vestits amb l'hàbit blanc dels mercedaris. Seguidament s'identifiquen dos personatges més que no porten encara l'hàbit dels mercedaris però que, situats a la banda dels personatges eclesiàstics, podrien correspondre a sant Serapi i a sant Pere Ermengol. A la dreta de la composició apareix el bisbe Berenguer de Palou.

A la pintura també hi apareixen àngels que sostenen un veler i uns grillons com a referència als captius del Mediterrani. Darrere els personatges, la representació de la imatge d'una o, tal vegada, dues ciutats mediterrànies amb port. A les parets de la capella es troba pintada la creu patent de l'orde. Aquesta pintura representaria el moment del reconeixement de l'orde per part de l'església i per part de la monarquia.

Apunts Històrics:

Capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, construïda l'any 1927. La capella la va fer construir Joan Vives i Gibert amb una advocació en honor a la seva esposa, Mercedes Ciervo Sinclair. En construir la capella, Joan Vives Gibert va encarregar al pintor Josep Pey i Farriol (1875-1956) la pintura mural que ornamentà el mur de llevant del presbiteri.

Bibliografia:

  • Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
  • GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix.
  • MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena.
  • MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona.

Mapa capelles

Que podeu trobar al web:

  • 307 cabanes pedra seca
  • 169 masies
  • 54 barraques
  • 36 fites limit de territori o finca
  • 28 arbres d'interes local
  • 24 cups i/o cellers
  • 21 rellotges de sol
  • 7 pallises i/o femers