Descripció:

El cementiri de l'Espelt és un recinte de planta quadrangular amb l'entrada principal orientada a migjorn. A la banda de ponent del recinte es troben els nínxols amb un galeria coberta que comunica amb l'espai central a través d'un pòrtic d'arcs de mig punt. A l'extrem nord-oest del conjunt es troba una edificació associada al funcionament del cementiri.

La resta del recinte és una zona lliure amb algun enterrament de superfície, no disposa de cap fossa ni panteons. Al mig, entre herbes altes i seques, trobem un conjunt de dotze xipresos majestuosos que formen una creu, enmig de la qual, temps enrere es beneïa els morts abans d'enterrar-los. La coberta de la galeria és a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. 

El paviment del passadís és d'enrajolat a la mescla. El pòrtic d'arcades disposa d'un ampit i tres arcs amb accés, i les arcades són enguixades i pintades de blanc.

La resta del recinte està coberta d'herba amb els arbres plantats sense definir cap circulació. El mur de tancament del recinte és de paredat irregular amb cantoneres de pedra picada, coronat amb ornamentació de maó ceràmic i teula de tipus aràbiga.

L'accés al recinte es produeix a través d'un portal d'arc de mig punt de pedra situat en el centre d'un pany de parament coronat amb timpà. Aquest parament disposa de sòcol i motllures de pedra i remat lateral de maó ceràmic. La clau de pedra del portal porta la data de 1885 i queda associada a una creu de pedra que la remata superiorment. Sota el frontó hi ha una franja inscrita on es llegeix: EN EL ULTIMO DIA HE DE RESUCITAR DE LA TIERRA.

Apunts històrics

L'església de Santa Magdalena de l'Espelt tenia ja des del segle XVIII cementiri propi, reserva i fonts baptismals. A l'igual que en molts altres indrets, els cementiris que es trobaven a tocar els temples foren traslladats en espais més oberts i allunyats de la població, bàsicament per motius sanitaris.

Bibliografia:

• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): "L'Espelt: Origen i Evolució", Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213.