Descripció:

Església d'una sola nau i de planta rectangular. L'actual construcció és fruit d'una sèrie de transformacions practicades des del segle XVII fins als nostres dies. A la façana de ponent hi ha la porta adovellada d'entrada, i un campanar de cadireta amb quatre ulls en dos pisos, de construcció modern (1903).

A la banda de tramuntana de l'edifici hi ha la sagristia. Des del segle XVIII té fonts baptismals i cementiri propi. Exteriorment els murs són arrebossats amb morter de ciment; cantoneres de carreus tallats en forma de paral·lelepípedes rectangulars. Coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga.

L'altar major està orientat vers a sol ixent i té dues capelles laterals. Interiorment està enguixada i pintada. En el decurs de la guerra civil fou molt malmesa. L'any 1970 es consagrà un nou altar, construït uns anys abans. Amb motiu del primer centanari de la parròquia, l'any 1977, es realitzaren noves obres d'embelliment i acondicionament.

Imatgeria:

De l’església de Santa Magdalena en coneixem dos retaules, el primer dels pintors reusencs Jaume Segarra i Jaume Queralt el segon pintat per Pere Anglès”.

Apunts històrics:

Segons Josep-Vicenç Mestre: "La capella romànica inicial fou erigida en un antic domini feudal del castell de l’Espelt, conegut des del 996, quan Sal·la, membre de la família vescomtal del Conflent, està repoblant terres i castells a la frontera; entre d’altres actua a Maians, Òdena, Clariana, la Roqueta i a l’Espelt. Aquesta església inicialment consta com Santa Maria i, com Santa Magdalena des del segle XIV en endavant; l’any 1318 trobem com a donats de Santa Magdalena a Sança Borrells i son marit Ramon Puig d’Òdena. 

L'edifici va viure reformes importants, sobretot durant el segle XVII. Els seu servei era per a set cases agrupades que hi havia a l'Espelt, i les masies del voltant. Segons Xavier Jorba: "Disposava de fossar i les visites pastorals, quan en fan referència, no és a l'estat de l'edificació que devia ser bo, sinó únicament als ornaments. De l'església de Santa Magdalena en coneixem dos retaules, el primer dels pintors reusencs Jaume Segarra i Jaume Queralt el segon pintat per Pere Anglès".

Fou sufragània de la parroquial de Sant Pere Apòstol d’Òdena fins que el 1855 es decidí d’erigir-la en parròquia. Això no es realitzà fins el 1877 i se li assignà l’Espelt que tenia 18 cases, més 17 de pagesia, dos hostals, un molí, amb un total de 12 cases, més tres cases de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres.

Despres de que l’esglesia de Santa Magdalena fos erigirda en parròquia, el paper de la capella de Sant Jaume de Sesoliveres va anar en decadencia. L’any 1903 les dues campanes d’aquesta capella van pasar a formar part del nou campanar de l’esglesia de l’Espelt. va ser en aquest mateix any quan és va aixecar el campanar amb les 4 campanes originàries. Jaume Gavarró, un espeltenc de 90 anys, recorda que amb l’esclat de la guerra civil van ser tirades daltabaix del turó per odenencs del Comitè Antifeixista.

Posteriorment, el 1920, Sant Jaume era ja sense culte habitual i la seva imatge policramada (d’uns 42kg de pes) és traslladada a l’Espelt. L’any 1935,  Procopí Lluciá l’inmortalitzada en aquesta fotografia, convertint-la en l’únic testimoni que tenim de Sant Jaume, ja que en el decurs de la Guerra Civil desapareixerá.

Fins l’any 2012 l’esglesia en conservara una campana, tot i que no queda clar si era alguna de les originals o un altre colocada ja en la posguerra. Va ser el 9 de març de 2012 quan els veïns es van adonar que algú va robar l’única campana de l’esglesia. 

Bibliografia:

• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): "Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (I)", Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 20, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.13-14
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): "Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (II)" Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 21, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.14-16
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996): "40 anys de la construcció de l'actual església parroquial", Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 47, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena
• TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): "Òdena", Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): "L'Espelt: Origen i Evolució", Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213.