Descripció:

Can Macià està configurat pel cos principal de la casa pairal i un conjunt d'edificis annexos destinats a la producció de vins i caves, entre altres.

Els magatzems, cellers i bodega, junt amb la casa senyorial, determinen un conjunt amb tres patis en el seu interior: un de central situat davant la façana principal de la casa, un a la banda sud definit pels antics cellers i l'habitatge del masover, i el tercer a la banda nord, definit per un magatzem i un cobert de factura més actual. Un barri tanca el conjunt i s'accedeix a cada pati a través d'un portal independent.

Altres edificis de més nova construcció queden situats a redós d'aquest clos. El mas disposa d'una capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Entre d'altres també destaca el pont que creua el torrent de can Valls, l'embassament, la font, el xalet, un habitatge residencial contemporani, les instal·lacions per a l'elaboració del cava, el jardí i una gran sala destinada a banquets i celebracions.

Apunts històrics

Altres noms que ha tingut en el decurs de la seva història són: Mas Rossinyol, Mas Rossinyol de Moragues, Mas Aguilera del Pla i Mas Macià (a partir del segle XIX) amb el qual s'el coneix actualment. 

Segons Xavier Jorba,"la finca apareix vinculada al segle XIII al nom de Moragues, sota el nom de mas Moragues. L'any 1363 Galda Moragues casà amb Jaume Rossinyol, i a partir d'aquest moment, el mas passa a denominar-se mas Rossinyol de Moragues. L'any 1470 Margarida Rossinyol estableix matrimoni amb Jaume Aguilera del mas Aguilera de la Costa. És a partir de la segona meitat del segle XV que el mas serà establert a Jaume Aguilera, però mantindrà el nom de mas Rossinyol de Moragues".

L'any 1585, l'hereu Valentí contractà matrimoni amb Eulàlia Solà, i morí al cap de sis anys sense hereus. La propietat passà a mans del seu germà Jaume, home que mai serà un pagès de mas, fet que l'obligà a cercar ajuda al seu oncle Francesc Aguilera, establert al mas dels Aldorrells, el qual ja havia portat la direcció del mas durant la minoria d'edat del seu germà Valentí. Segons Jorba, l'any 1592, la finca inicia un procés d'arrendament, de manera que fins l'any 1638 el mas passarà a mans d'arrendataris i masovers, amb el consegüent deteriorament de l'edifici i els seus annexos.

L'any 1615, l'hereu Magí Aguilera morirà assassinat a Puigcerdà. L'any 1638 es ven a carta de gràcia el mas Rossinyol de Moragues a Macià Aguilera del mas de les Rovires, parent llunyà de la família. L'any 1653 es produeix la venda definitiva de la propietat. A partir d'aquest moment la finca serà coneguda com mas Aguilera del Pla. Els nous propietaris realitzen una gran expansió territorial del mas i també una política de compra a carta de gràcia de diferents masos"

Segons Josep-Vicenç Mestre "A partir del segle XIX la finca també serà anomenada Can Macià, per influència de l'hereu Macià Aguilera. L'any 1844, Josefa Aguilera contrau matrimoni amb Miquel Gibert. Joan Vives i Gibert, fill d'aquest matrimoni, va reorganitzar la estructura productiva de la finca per tal d’elaborar uns vins escumosos criats en cava, destinats a sortir al mercat el Nadal de 1936. Fins aleshores can Macià comercialitzava uns vins de taula sota les marques "Gran Ducal", "Ambar", "Sacro" i "Gurman". Joan Vives Gibert, va ser el promotor a partir de 1933 de l’elaboració de cava. però va ser assassinat durant la Guerra civil en la Font de la propietat sense deixar descendència. La propietat passà a mans del seu nebot Josep Maria Bohigas Vives.

Acabada la Guerra Civil l'any 1939, Josep Ma. Bohigas Vives va reiniciar l’elaboració del cava , amb el nom de Bohigas. A partir de 1973 el seu fill Fermí Bohigas va especialitzar la cava per a l’elaboració de Brut i crea el seu prestigiós Brut Nature. Fermí Bohigas morí sense descendència i la propietat va passar a mans dels seus dos nebots, Jordi i Josep Casanovas Bohigas, que actualment  continuen elaborant un excel•lent cava i vi seguint criteris de tradició i modernitat.

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA I SERRA, Xavier (1999): "Bandositat al terme d'Òdena, un exemple de principis del segle XVI: els Aguilera del Mas Aguilera de la Costa, els Grau del Mas Guarro", Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 269-290.
• JORBA I SERRA, Xavier (2004): "Viure la mort a l'edat moderna. L'exemple del mas Rossinyol de Moragues (Òdena)", Miscellanea Aqualatensia, vol. 11, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 229-251.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): "Col·leccionable les nostres fonts", Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit]
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Igualada, Òdena [Inèdit]
• MESTRE NOGUÉ, Josep Vicenç. Renoms, Malnoms o Motius d'Òdena. La seva història, origen i etimologia, Òdena [Inèdit] 
• Plana oficial de la finca: http://www.canmacia.cat
• Bloc personal de Níniel:http://ninielsan.blogspot.com/
• Bloc personal de Conèixer Catalunya:http://coneixercatalunya.blogspot.com
• Bloc de wine pleasures http://winepleasures.wordpress.com/
• Bloc del visir de abisinia http://elvisirdeabisinia.blogspot.com/