Descripció:

Oranies està configurada per un volum principal i un conjunt de cossos annexos que formen un clos tancat amb un pati central de forma irregular. El clos és de planta trapezoïdal amb el portal principal situat en el mur de migjorn, el qual recolza sobre l'antic
tram d'accés.

El volum principal està situat a la cantonada nord-occidental del conjunt. Un celler i l'antic paller tanquen l'angle sud-occidental. El volum principal està configurat, bàsicament, per dues construccions juxtaposades que constitueixen un casal de forma quadrangular de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb un cos adossat a la banda sud, que funciona com a terrassa a nivell de planta primera.

L'accés principal a l'habitatge es realitza per la part de llevant des del pati central, a través d'un portal d'arc rebaixat que disposa d'una inscripció a la clau de l'arc amb data 1736.

Apunts històrics:

Segons Xavier Jorba, "la propietat era coneguda antigament com el mas Oranies, i més endavant com Martí d'Oranies i Aguilera d'Oranies. Oranies estava envoltada per les terres dels masos veïns del Cogulló, Aldorrells, Batalleres (can Marquès) i Carriones. Al costat del mas principal hi havia el mas rònec Borràs d'Oranies (Cal Peó), l'edificació del qual s'utilitzarà durant tota l'època moderna com a estable i corral del mas principal. Altres masos incorporats a l'explotació seran el mas de na Guarra i el mas Vilella (mas Manyoses)".

Oranies apareix documentada des de l'any 1250, essent el seu propietari Guillem Tort. L'any 1351 és Berenguer Tort el seu propietari i l'any 1361 en serà Arnau Tort. casat amb Ramoneta, el qual el capbrevarà el 1403. L’any 1421 la filla d’Arnau, Llorença, es casarà amb Antoni Martí, de la Pobla de Claramunt. A partir d’aquest moment hi haurà el cognom Martí al Mas Oranies. L’any 1452 l’hereu Antoni es casarà amb Agnès. El matrimoni donarà com a hereu un altre Antoni, que deixarà l’heretat a Joan, el qual es casarà amb Margarida. D’aquest matrimoni només neixen noies. Aquest fet és aprofitat pel germà d’en Joan, Antoni, per quedar-se l’explotació, que estava valorada en uns 100 ducats.

Els descendents de la pubilla usurpada, no acceptaran la nova situació. L’any 1540, Pere Aguilera del Mas de la Costa, hereu legítim de la pubilla Joana Martí, reclamarà els seus drets sobre el Mas. El llarg plet acabarà amb una concòrdia entre el citat Pere i Joana, pubilla del Mas. A canvi d’una quantitat pecuniària, els Aguilera acceptaren la situació. L’any 1583 els Martí venen l’heretat als Figuera, per 900 lliures. Els Figuera deixen, l’any 1621, com a pubilla de la propietat a Joana, casada amb Pere Aguilera, fadrí procedent del Mas Aguilera de les Rovires. És a partir d’aquesta nova situació que el Mas adopta el nom d’Aguilera d’Oranies.

Durant la Guerra Civil podia haver tingut un paper important en el nostre territori. Segons la memòria popular aquesta casa podria haver allotjat la comandància dels republicans.

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona