Descripció:

El volum principal ocupa l'espai central del conjunt i presenta una planta completament irregular, formada per un cos central i dos cossos adjunts a la masia, annex de tramuntana i annex de llevant, bastits en diferents fases, configurant un únic cos construït. El cos central allotja l'habitatge de Can Ventallols i està orientat a migjorn. Aquest cos mostra dues parts diferenciades: la part de llevant més estreta, i la part de ponent més ampla, que té un annex adossat a la façana de tramuntana.

La part de llevant consta de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a dos vessants, amb teula àrab, i carener gairebé paral·lel a la façana. L'accés a l'habitatge es produeix per aquesta part a través d'un portal de punt rodó de carreus de pedra. La part de ponent també consta de planta baixa, planta pis i golfes, però degut al desnivell del terreny, amb baixada cap a l'oest, la façana lateral mostra una major alçada. Aquesta part té també una coberta a dos vessants amb el carener lleugerament paral·lel a la façana principal. Un tram de coberta segueix la inclinació del vessant nord fins a la façana principal, configurant un cos més alt que allotja una galeria a la planta sota coberta, amb dues arcades d'arc rebaixat.

Tot i que la planta i la geometria de les cobertes mostren dues parts diferenciades, la façana de migjorn del volum principal presenta una imatge única, constituint la façana principal del casal d'època moderna amb un pati d'accés al davant. La façana principal està revestida amb un arrebossat pintat de color terrós. La façana és composta per un conjunt de balcons i finestres a la planta pis, i el portal d'accés i algunes finestres i accessos secundaris a la planta baixa. La majoria d'obertures disposen d'un emmarcat ornamental construït a tot el seu perímetre, pintat d'una tonalitat més fosca.

Degut al desnivell del terreny, la façana lateral de ponent té més alçada i disposa d'un contrafort construït amb pedra a l'extrem nord. Aquest contrafort conté una petita fornícula a la part davantera i dues espitlleres en un lateral. Aquesta façana està revestida amb arrebossat pintat, mostra el paredat original en el basament i dóna a l'era del conjunt.

La façana de tramuntana arrenca amb una gran alçada a la banda oest i a mesura que el terreny va pujant la seva alçada disminueix. Aquesta façana conserva el paredat irregular sense revestir i té tres finestres a la planta sota coberta i una porta d'accés a la planta baixa. La façana presenta un cos annex adossat que es descriu més endavant.

La façana de llevant del volum principal té molt poca alçada, amb petites obertures que donen a la planta baixa i una porta d'accés a la planta pis, a la qual s'hi arriba mitjançant una escaleta exterior.

Apunts històrics:

L'origen d'aquest assentament es remunta, al menys, al segle XIV, època en què es documenta la propietat l'any 1340.

Segons Xavier Jorba, "Can Ventallols disposava de diversos masos rònecs, alguns dels quals varen ser venuts durant el segle XV: Mercadal l'any 1479, Picamoles l'any 1492 i també el mas rònec de Llobetes. Una branca fadristerna se situarà al mas Batalleres, el qual prengué el nom de Ventallols del Pla, mas conegut actualment com a Can Marquès.

El mas apareix documentat l'any 1340, essent el seu propietari Arnau Ventallols. La família Ventallols conservarà el mas fins a l'època contemporània. A la dècada de 1960, la propietat fou adquirida a la família Ventallols per Fernando Giménez.

Segons l'autor, un document de l'any 1739 permet conèixer com s'estructurava l'habitatge. La masia era molt semblant a la resta de les masies del terme. L'entrada al mas era ocupada per diferents estris agrícoles. Aquesta entrada servia per accedir a l'establia, on hi havia els animals de tir, al celler, a la cuina i a la botiga de cereals. A la planta superior, la sala presidia l'espai, des d'on s'entrava a les diferents cambres, entre les quals destacaven la cambra nova i la cambra gran.

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona