Descripció:

La masia està orientada a llevant amb façana principal al pati interior del clos. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a la façana principal.

La casa disposa d'una ampliació a la banda de tramuntana integrada al volum original i a la composició de les façanes, i protegida amb la vessant que perllonga la coberta del casal. Els murs són de paredat irregular vist amb poques obertures i un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb la data gravada de 1631 a la clau.

Adossat al mur de ponent de la masia, es troben les restes de l'antic cobert que allotjava els cups del conjunt. A la banda de tramuntana del clos hi ha un annex que correspon als antics corrals. Aquest annex està adossat al clos per la banda exterior. Cos de planta regular que consta de planta baixa amb coberta a una vessant i dos pilars de pedra a l'interior. Per la banda del pati, aquest cos te adossats altres dos cossos de petites dimensions que també funcionaven com a corrals de Puigbufer.

El barri és de paredat irregular i disposa d'un portal d'accés d'arc de mig punt a la banda de tramuntana construït amb carreus, comunicat amb l'esplanada. Sobre el brancal de ponent està adossat l'annex dels corrals, impossibilitant la visió completa de l'arc. Per la banda sud, la masia està bastida sobre un mur de contenció construït amb grans carreus que confereixen al conjunt una imatge de fortalesa.

Apunts Històrics:

Segons Xavier Jorba: "El mas Puigbufer és un dels masos més antics d'Òdena. La seva localització geogràfica revela aquesta característica. Antiga torre de defensa -els documents parlen de la Torre Vella o Puigbufer- va ser modificada al llarg dels anys,
afegint diversos cossos per a convertir-la en una masia.

L'any 1403 el mas era propietat d'Antoni Vidal; l'any 1474 de Bernat Jover; l'any 1487 de Melcior Ferrer els quals el vengueren als esposos Antoni Mussons i Bartomeua. Des del segle XVI fins el segle XVIII els Mussons continuaran essent els propietaris del mas".

Bibliografia

• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona