Descripció:

La casa pairal queda situada a la banda nord del clos, amb façana principal al pati interior. La casa mostra tres crugies juxtaposades, respon a la tipologia de masia i té una imatge unitària, però actualment allotja tres habitatges independents (habitatge principal, habitatge 2 i habitatge 3).

L'edifici consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener centrat i paral·lel a la façana principal. L'edifici conserva un antic revestiment i trams d'un arrebossat de ciment corresponent a la recent intervenció de la coberta.

L'habitatge principal correspon a l'antic habitatge de la casa pairal. Des del pati interior s'accedeix al vestíbul a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat amb la data gravada de 1769. El vestíbul ocupa la crugia central del volum principal. A la banda de llevant del vestíbul s'accedeix a tres estances. La primera estança és la denominada habitació del nen, actualment destinada a diferents usos domèstics. Una segona porta dóna accés a un àmbit on hi ha una escaleta que baixa a un celler situat al soterrani de la casa. La tercera porta situada a la banda de tramuntana del vestíbul, dóna accés a una estança de planta irregular que funciona com magatzem de la casa. Al fons del vestíbul hi ha l'escala d'accés a la planta primera i un pas que comunica amb la cuina, situada a la banda de tramuntana d'aquesta crugia. La cuina conserva un antic foc de rotllo. Des de la cuina s'accedeix a una petita estança que conserva la boca de l'antic forn de la casa en el seu mur de tramuntana. A la banda de ponent del vestíbul, adossat a la façana principal, hi ha una escala que baixa a un soterrani, situat sota la crugia oest de la casa.

Un element significatiu del mas és la galeria. És de planta allargassada i disposa de quatre arcades d'arc apuntat que donen al pati interior, ornamentades amb ceràmica vidriada policroma i protegides per una barana de ferro forjat de gran qualitat. Els altres tres paraments conserven les restes d'unes pintures murals que representen diferents paisatges.

Apunts històrics

Segons Jorba: "El mas Bocater havia estat de Montserrat Estruch. A finals del segle XV entra a l'heretat Bernat Aguilera, fadrí del mas Aguilera de la Costa. El 1499, els hereus d'en Bernat no volent continuar explotant el mas i l'abandonen. (...) L'any 1510 és establert a Joan Roca, fadrí de la Pedrissa. L'any 1645, la pubilla, Elisabet, filla de Miquel Roca, es casarà amb Pere Enrich. A partir d'aquests moments, el mas incorpora el cognom Enrich. El 1726, un altre Pere Enrich, nét del primer, confessa posseir el mas.
El mas estava constituït, el 1645, per planta baixa, primera planta i golfes. Construït mirant cap al migdia, tenia una entrada on els propietaris deixaven els estris del camp, i material de fusta, utilitzat per arreglar la casa. (...) Des de la mateixa entrada es distribuïen les diferents dependències. A una banda, el celler ple d'estris relacionats amb el treball de la vinya i el seu cup, i l'establia. A l'altra banda, la cuina i el pastador, i una habitació sota l'escala que servia per accedir al pis superior. La planta superior era presidida per la sala. Des d'aquí es podi entrar a vuit cambres: la cambra de la xemeneia, la cambra fosca, la cambra del cap de la sala, que tenia na finestra que donava a la part de solixent, la cambra de l'aigüera, a cambra de la sal, la cambra de ponent, la cambra del forat del cap de la sala, i a una recambra. Les golfes eren destinades a tenir les gallines del mas. A fora de la casa hi trobem el corral".

Bibliografia

• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona