Descripció:

Masia orientada a sud de planta regular que consta de planta baixa, primera planta i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. El cos que allotja l'habitatge principal està situat a l'extrem oriental del volum. Cos de planta regular però presenta diferents moments constructius que han transformat la fisonomia original del mas. El cos adjunt a la banda de tramuntana allotja el celler i els cups del mas i el cos adjunt a la banda de ponent l'habitatge dels masovers.

La façana de migjorn del volum principal i la totalitat del cos que allotja l'habitatge principal ha estat reformat recentment i mostra una imatge d'arquitectura contemporània. L'accés principal a la masia es produeix per la façana sud a través d'un portal d'arc de mig punt, amb la data de 1778 gravada a la clau.

La masia mostra la façana principal de paredat irregular vist i les obertures emmarcades amb pedra de factura recent. La resta de l'habitatge principal ha estat arrebossat de color blanc trencat. El cos del celler i cups conserva els murs de paredat irregular vist i obertures perfilades amb maó ceràmic. El cos que allotja l'habitatge dels masovers té el mur lateral de la planta primera de totxana sense revestir.

Apunts històrics:

Segons Xavier Jorba, "Can Roig correspon a l'antic mas Serrallonga Sobirà, el qual es coneixerà des del segle XVIII fins l'actualitat com Can Roig o mas Roig. Segons l'autor:" L'explotació limitava amb els honors dels masos Guarro i Bocater, i amb els límits del terme d'Òdena amb el terme de Castellfollit del Boix. (...) El mas tenia agregats el mas Bonetes i terres (...)

L'any 1403, el mas Serrallonga Sobirà era propietat d'Antoni Rovira. (...) L'any 1429 l'hereu d'Antoni Rovira va ser Francesc Rovira i la seva esposa Antònia i l'any 1513, el conjunt és propietat de Pere Pont i la seva mare Margarida. L'any 1526 l'herència ha passat a Andreua Pont. (...) El seu matrimoni amb Gaspar Roig significarà l'aparició d'aquest cognom al mas. (...)

Al llarg de l'edat moderna el mas patirà l'endeutament, venent a carta de gràcia part de les terres i cedint per via dot matrimonial la
meitat del mas Serrallonga Sobirà, el mas Bonetes i altres peces de terra".

Bibliografia

• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona