Descripció:

La masia està orientada a llevant amb façana principal al pati interior del clos. Masia de planta regular que consta de planta baixa, primera planta i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Els murs de façana són de paredat irregular vist amb cantoneres de carreus escairats i un contrafort construït a la banda de migjorn de la casa.

A la banda de tramuntana de la façana principal hi ha un cos adossat de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, que entrega de manera traumàtica contra l'antic portal d'accés. En el mur nord de la masia hi estan adossats tres cossos de planta baixa i coberta a una sola vessants que completen el volum principal.

El pati interior està pavimentat amb lloses de pedra i apareix cobert amb molta vegetació sobrecrescuda. El barri és de paredat irregular i disposa d'un portal a la banda de llevant, que comunica amb l'esplanada d'accés. El mur de tancament del clos es perllonga capa a la banda nord i delimita l'àmbit d'accés, tancat a llevant pel paller.

Apunts històrics

Segons Xavier Jorba, Cal Rumbà correspon a l'antic mas Arlomba del qual ens informa l'autor: "Explotació dividida per germania, va ser al llarg del segle XV dos masos, l'Arlomba Sobirà i l'Arlomba Jussà. L'any 1403 havien estat capbrevats pels germans Antoni Arlombra i Maria Arlomba, respectivament. Al final del mateix segle arriben els Mussons a la propietat del mas.

Antoni Mussons rep els establiments de l'Arlomba Sobirà, i mas Puigbufer i, Miquel Mussons, fill, l'establiment a principis dels segle XVI, de l'Arlomba Jussà. A partir d'aquest moment s'uneixen en un de sol, i serà el mas Arlomba. Aquest limitava amb els honors del terme de Castellfollit del Boixi i Maçana i amb el mas de l'Abella. El mas es mantindrà al llarg de tota l'edat moderna en mans dels Mussons. 

L'any 1603, el propietari, Valentí Mussons, decideix edificar un nou mas. Els mestres de cases seran Pere Cosiner, Franscesc Coratge i Martí Lleonart, tots occitans; i el cost de l'obra fou de 130 lliures. La nova edificació va tenir les característiques següents: - Casa de quadre, de 8 canes i mitja per 5 canes d'alçada. - Portal major, rodó i de pedra picada. - Planta baixa: cuina, celler, establia, pastador, i escala. - Primera planta: sala i vuit cambres. - Dues finestres grans de pedra picada de 7 pams d'amplada i, una finestra xica de 5 pams d'amplada. - Escala de pedra picada d'amplada 1 cana. - La sala no ha de tenir tinell, però sí aigüera. - Aigüera a la cuina i forn de pastar.

L’any 1603, el propietari, Valentí Mussons, decideix edificar un nou Mas. Els mestres de cases seran Pere Cosiner, Francesc Coratge i Martí Lleonart, tots occitans; i el cost de l’obra fou de 130 lliures. La nova edificació va tenir les característiques següents:

• Casa de quadre, de 8 canes i mitja per 5 canes d’alçada.
• Portal major, rodó i de pedra picada.
• Planta baixa: cuina, celler, establia, pastador, i escala.
• Primera planta: sala i vuit cambres.
• Dues finestres grans de pedra picada de 7 pams d’amplada i una finestra xica de 5 pams d’amplada.
• Escala de pedra picada d’amplada 1 cana.
• La sala no ha de tenir tinell, però sí aigüera. Una aigüera a la cuina i forn de pastar.

A partir del segle XVIII, el mas passarà a dir-se Rumbà. El 1726 estava en mans de Josep Portals, marit de Maria Mussons, pubilla. El mas tindrà durant aquest any 140 jornals de llaurada d emules i 64 jornals de terres aglevades".

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona