Descripció:

Can Mercader està configurat per un volum principal constituït per la masia i per un conjunt de cossos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït amb pati interior i barri. A la banda de migjorn del clos es troba l'antic paller del conjunt. Entre el volum principal i el paller hi ha un jardí interior amb arbrat i una piscina a la part central.

A la banda nord del conjunt hi ha quatre edificacions auxiliars separades del volum principal i la Casa del masover acompanyada d'una nau de corrals. La casa pairal queda situada a la banda nord del clos, amb façana principal al jardí interior.

Masia de planta regular de tres crugies juxtaposades, que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a la façana principal. La façana principal de la casa és de composició simètrica centrada amb el carener, amb una ampliació a la banda de ponent que perllonga la pendent de la coberta de la casa. Totes les façanes estan arrebossades.

Des del jardí s'accedeix al vestíbul de la casa a través d'un portal de llinda plana. El vestíbul ocupa la crugia central de la casa. A la banda de llevant del vestíbul hi ha dues estances, l'escala que accedeix a la planta primera i l'antic celler de la casa. L'antic celler ocupa un petit àmbit comunicat amb el nou celler adjunt a l'habitatge.

A la banda de ponent del vestíbul es troba el menjador i la cuina a la part posterior comunicada amb un petit pati on es troba el pou de la casa. L'escala porta fins a la sala principal que ocupa la crugia central de l'edifici i distribueix a les estances de la planta primera. A la banda de ponent s'accedeix a tres dormitoris i a la banda de llevant a la "sala de planxa" i a un passadís que comunica amb un altell situat sobre el nou celler. Aquest altell no té un ús concret però sembla haver allotjat un antic habitatge comunicat amb el jardí a través d'unes escales exteriors. Les parets i el sostre de la sala principal i de les estances de la planta primera, es troben ornamentats amb pintures vuitcentistes de gran qualitat, associades a la gran reforma de la casa realitzada a finals del segle XIX. El paviment de la planta primera és de rajola hidràulica. A la planta sota coberta hi ha un estar i un magatzem.

La masia disposa d'un annex de planta allargassada adossat a la banda de tramuntana que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. A la planta primera hi ha una galeria composada per un conjunt d'arcs de mig punt, alguns tancats amb vidrieres practicables. La planta baixa allotja dos aparcaments per vehicles i l'accés a l'habitatge. L'extrem de ponent d'aquest cos disposa d'un petit habitatge amb accés independent des de l'exterior.

A la banda de llevant de la casa hi ha un cos adjunt que allotja els cups i cellers del conjunt. Cos de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. El celler es distribueix en dues naus
juxtaposades i comunicades amb el jardí a través d'un portal cadascuna. Sobre les naus hi ha un altell comunicat amb l'habitatge a nivell de planta primera i amb l'exterior del clos a través d'unes escales. L'extrem nord d'aquest cos, allotja els cups i premses, amb accés des del pati d'accés situat a la banda de tramuntana. Aquest espai conserva tres cups de vi, quatre cups de brisa i la premsa amb un antic mecanisme d'accionament. 

Apunts històrics:

En el segle XV el mas era conegut com mas Brines, posteriorment com a Mercader de Brines i actualment com Can Mercader".

Segons Xavier Jorba:" (...) L'any 1379 Ramon Muset de la població de Carbasí, comprarà tot el mas, a Jofre de Castellolí i a Maria, muller seva, habitants tots dos d'Igualada. Ramon Muset i la seva dona deixaran l'herència, l'any 1401, a la seva filla Elisenda, casada amb Gibert de Terrassola. Elisenda, a la vegada, deixarà com hereva a la seva filla Maria casada amb Guillem Montesquiu, originari de Maians. Aquesta parella designarà com hereu el seu fill Pere Montesquiu, casat amb Francina. Aquest hereu morirà casualment per un llamp, segons testificaren els síndics d'Òdena, i sense testament. Per sort, l'herència anirà a mans de la seva filla Càndia, la qual es casarà , l'any 1489, en primeres núpcies, amb Joan Mercader, originari de Collbató. A partir d'aquest moment el cognom Mercader identificarà el mas, afegint-se al de Brines.

El mas afrontava l'any 1535 amb les honors del mas Martí de la Pedrissa, mas Potes, mas Soler de l'Olivera, mas Colibert i amb el terme de Rubió..."

Els Mercader mantenen el cognom fins a mitjan segle XVIII, quan l'existència d'una pubilla donà lloc a l'entrada dels Carner al mas." Josep Carner casat amb Josefa Jorba varen deixar com hereu a Mariano Carner Jorba (1851-1913), el qual va ser alcalde d'Òdena elegit en tres vegades. A Mariano Carner se li atribueix una obra d'ampliació del mas. Mariano casat amb Maria Lluïsa Oller Aguilera varen deixar la propietat al seu fill Josep, casat amb Núria Caus. Josep Carner Oller (1893- 1962) va deixar Cal Mercader al seu fill Josep Carner Caus (1922) casat amb Rosa Badia Enrich. Actualment la propietat és regentada pel seu fill Enric Carner Badia (1951). 

Bibliografia

• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): "Els alcaldes d'Òdena dels darrers cent anys", Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 22, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.19-20.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2013): "Antics alcaldes d'Òdena: Mariano Carné Jorba", L'Accent, la Revista d'Òdena, 68, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.12.
• Cataleg de Masies del Poum Març, 2011 de l'Ajuntament d'Òdena