Descripció:

El volum principal conté la masia situada a la banda de tramuntana i un conjunt de cossos annexos adjunts a la casa, construïts en diferents fases, formant, un únic cos construït de gran volumetria contínua amb pati d'accés davant la façana principal. En línies generals, masia de planta regular orientada a migjorn, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta de diverses vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat reconstruït en les últimes dècades. Pati davant la façana principal amb galeria porticada més moderna construïda sobre cossos d'ús agropecuari instal·lats en una terrassa inferior.

Cossos annexos a la masia, un d'ells amb datació de 1632 en llinda de finestra. La majoria d'obertures que mostra la casa han estat modificades recentment i són de dimensió i tipologia diversa. Cos de planta quadrangular situat a la banda de tramuntana de la casa que podria correspondre a la construcció més primitiva, havent funcionat com a volum de defensa per atalaiar el territori. Aquest cos presenta el parament de factura regular construït amb carreus molt ben treballats i col·locats en filades horitzontals. A planta baixa, aquest volum conserva un cup de vi de pedra i un forn de pa.

A la banda de llevant de la planta baixa de la masia, hi ha a una gran sala coberta amb embigat de fusta recolzat sobre tres arcs apuntats. La dimensió i l'alçada lliure de l'estança fan pensar que podria haver funcionat com a nau per mercadejar. Els mateixos arcs es repeteixen en una sala contigua a l'anterior. Aquesta estança ha estat més transformada, però conserva unes antigues menjadores i l'embigat original amb restes de pintura o motlles a l'entrebigat. Una escala de pedra comunica amb el primer pis, el qual ha estat adequat i transformat en vivenda moderna.

Apunts històrics

Segons Xavier Jorba: "És una de les masies històriques del terme, amb documents des del segle XIV. Bernat Malloles aconsegueix l'any 1325 ser franc de quèstia de mercè; l'any 1403 trobem com a propietari a Arnau Malloles; l'any 1420 a Bernat Malloles; l'any 1482, Pere Mussons escripturà capítols matrimonials amb Eulàlia Olveres àlies Malloles.

Als segles XVI i XVII hi haurà els Mussons al capdavant de l'heretat, fins a la presència d'una altra pubilla, Madrona Mussons, casada amb Joan Sagristà. Segons l'autor: "El mas igual que altres masos odenencs, no només es dedicava a l'activitat agrària sinó que complementava els seus ingressos amb un forn de teuleria -l'any 1646, hi havia al forn 6.050 teules i 300 rajoles-, i un forn de guix i un altre de calç -tenia el mateix any 1646, 120 portadores de calç preparades per a vendre-. Aquests forns estaven adjunts a la casa, la qual havia viscut remodelacions que l'havien engrandit considerablement.

Al costat de l'entrada i de la teuleria, hi havia el corral, la fusteria, l'estança dels porcs i la nova establia. Una vegada s'entrava a la casa, igual que a la resta de masos, hi trobàvem els accessos a l'antiga establia, el celler, la botiga de l'oli, la botiga de cereals, la cuina i el pastador. La primera planta també era presidida per la sala, des de la qual s'entrava a les diferents cambres "cambra dels hostes, dels mossos, de la xemeneia, cambra gran, cambra prop del tinell...-.

Des d'aquesta planta es podia sortir a l'era, situada a la part del darrera de l'habitatge, per mitjà d'un passatge, i també s'accedia a les golfes. Al costat de les golfes s'havien habilitat dues cambres petites, possiblement per als mossos, criades i altres estadants de la casa".

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona