Descripció:

Can Brunet, coneguda també com el mas Brunet o el mas Guarro és una antiga masia que ha estat ampliada al llarg dels segles amb diversos cossos adjunts, bastits en diferents fases, configurant un únic cos construït. Actualment la casa està en estat ruïnós. Es conserven dempeus alguns murs de façana i el cos annex del paller situat a la banda de ponent, però la coberta està gairebé tota esfondrada.

La masia està construïda amb murs de paredat irregular i algun parament interior mostra un antic arrebossat amb una ornamentació de pintura en algun dels trams conservats. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta inclinada de teula ceràmica.

En una de les sales, amb accés al camí principal hi havia un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús, amb un retaule cremat en el decurs de la guerra civil, espai avui totalment ensorrat. 

Apunts històrics:

Segons Xavier Jorba: " (...) el mas del Guarro o Brunet, respondrà també a les mateixes característiques que la resta de masos odenencs, quant a la seva ubicació, encara que últimament s'ha descobert que el mas Guarro ja era un establiment rural de tipus indígena anomenat pels escriptors romans aedificia o tuguria -cabana-.

(...) El mas Guarro era propietat de la família del mateix cognom des de temps remots. L'any 1274 hi ha Guillem Guarro (...). L'any 1482, l'existència d'una pubilla, Bartomeua, significarà l'entrada al mas dels Grau, en la persona d'Andreu, fill de Pere. (...) Germans de na Bartomeua s'establiran a la vegada en el terme veí de la Pobla de Claramunt, creant la nissaga Guarro, fabricants de paper.

Segons Xavier Jorba, l'any 1403 els Grau habitaven el mas Viladés Jussà . Al poc temps Bernat Grau vendrà la seva casa a Pere Viladés del mas Viladés Sobirà. El destí de la família Grau serà el mas Granelles on segurament estaven de masovers. Per poder
millorar la seva situació, i davant la pèrdua del cap de casa Pere Grau, l'hereu Andreu cercarà una pubilla que pugui aportar com a dot el domini útil del mas d'on sigui originària. Aquesta pubilla serà Bartomeua Guarro, del mas Guarro veí del mas Granelles.

A finals del segle XVI, novament la presència d'una pubilla provoca l'entrada d'un nou cognom a la casa: els Brunet, procedents de Copons, els quals mantenen la propietat fins entrat el segle XX. Els Brunet milloraran l'habitatge al llarg dels segles XVII i XVIII, com consta en les dades posades damunt de les finestres i balcons. L'habitatge del segle XVI era força petit, semblant als existents al terme d'Òdena. El portal de l'entrada estava encarat vers migdia; i quan es traspassava la porta hom trobava l'entrada presidida per una taula llarga. Aquesta entrada distribuïa als costats l'establia i el celler. La primera planta era dominada per la sala, des de la qual s'accedia a les dues cambres i a la cuina. A fora de la casa hi havia el corral on es tancava el remat de pèl i llana."

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona