Descripció:

Can Mussons està configurat per la masia i un cos adjunt construït a la banda de ponent. A la banda de tramuntana de la casa apareixen les restes dels antics cups i es conserva la premsa amb el dipòsit de recollida.

Masia de planta regular orientada a migjorn que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta. El conjunt s'adapta a la topografia del terreny, de manera que la banda de tramuntana mostra una planta menys que la façana principal. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, amb carener paral·lel a la façana principal i ràfec.

La planta sota coberta ha estat recentment reformada. S'ha construït una nova coberta i s'han ampliat les tres finestres que donen a la façana principal. La façana principal de la casa és de composició simètrica. L'accés principal a l'habitatge es produeix a través d'un portal d'arc escarser de pedra que té inscrit a la clau la data de 1882 i les inicials P i M.

Una finestra a cada banda del portal a planta baixa, tres balcons a planta primera i tres finestres a planta sota coberta situades a eix, composen la façana principal. Els balcons i les finestres estan construïts amb obra de fàbrica. Una de les finestres de planta baixa conserva un emmarcat ornamental construït amb arrebossat que cobreix el maó ceràmic. La masia no disposa de cap obertura a les altres tres façanes; tan sols una petita espitllera o finestreta a la façana de ponent.

La casa està construïda amb paredat irregular, que queda vist a la façana principal. Restes d'una antic revestiment al costat del portal. Les altres façanes estan arrebossades llevat un tros de façana de ponent situat sobre el cos adjunt que mostra la pedra vista.

A la banda de ponent de la casa hi ha un cos adjunt orientat a migjorn de planta regular que consta de planta baixa i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal i ràfec igual al de la masia. El cos està desplaçat cap el nord de manera que no queda alineat amb cap de les dues façanes de la casa. L'accés es produeix a través d'una porta amb llinda de fusta. Dues finestres tapiades a planta baixa i una finestra a planta primera acaben de composar la façana principal; la façana lateral disposa de dues finestres més. El cos és construït amb paredat irregular d'acabat vist a la façana principal i la lateral; la façana posterior està arrebossada. La façana de migjorn conserva una antiga cantonera de carreu de pedra en el centre del llenç, integrada a l'actual paredat del mur.

Apunts històrics

Altres noms que ha tingut en el decurs de la seva història són: Mas Colibert, Mas Morrocurt, Mas Comes del Morrocurt i Mas Mussons del Morrocurt.

Segons Xavier Jorba, Can Mussons és una masia d'origen medieval coneguda antigament com mas Colibert. (...) El mas és conegut des de temps medievals com a Colibert -el 1276 apareix citat com a propietat de Guillelmus de Colibert-. L'any 1403 era propietat de Pere Giner; el 1418 apareix el seu fill Antoni, casta amb Sança.

Durant la segona meitat del segle XVI, se sobreposa el cognom Comes, arran de l'entrada d'aquesta família al mas amb Valentí Comes. Així a partir d'aquell moment serà conegut com el mas d'en Comes del Morrocurt. L'hereu de Valentí serà Francesc Comes. El mas havia format part del Mas Joan de la Pedrissa per establiment realitzat a Rafael Roca l’any 1535.(...)

Durant més de 60 anys havia estat deshabitat i rònec juntament amb els masos rònecs Vilarrúbia i Raguel -Antoni Raguel havia posseït el mas l’any 1420–.Com a unitat independent reapareix a partir de l’any 1537 per venda perpètua feta per Rafael Roca del Mas Joan de la Pedrissa a Valentí Comes. L’hereu de Valentí serà Francesc Comes. Aquest últim deixarà el Mas al seu fill Joan, quan signi capítols matrimonials amb Eulàlia. Així a partir d’aquell moment serà conegut com el Mas d’en Comes del Morrocurt. 

Durant el segle XVII les penalitat econòmiques afectaran la marxa de l'explotació. L'any 1703, Joan Ferrer vendrà tota la propietat a Jacint Solà de Pedrafita, del terme de Rubió, pel preu de 600 lliures. L'any 1790, el propietari era Jaume Mussons". 

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona