Descripció:

El volum principal conté l'antiga masia i un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, constituint un únic cos construït de gran volumetria contínua. A la banda de llevant de la masia hi ha un pati interior o d'accés tancat amb mur de pedra i obert a tramuntana. A la banda de ponent del volum principal es troba la piscina associada a uns annexos de la masia.

Masia de planta irregular orientada a llevant amb accés des del pati interior, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Els murs de la façana estan construïts amb paredat irregular i estan revestits amb arrebossat pintat de blanc. Sòcol de pedra vista i cantoneres de carreu de pedra tallada. L'accés a l'habitatge es produeix per la façana principal a través d'un portal d'arc de mig punt de pedra amb una inscripció de l'any 1732. Algunes obertures conserven els antics carreus.

A la façana sud de la masia hi ha un rellotge de sol amb la data de 1984. La façana de ponent i la de tramuntana només resenten algun tram de parament revestit. La resta del parament mostra paredats de diferent tipologia i grans pedres en el basament. En aquests murs es conserva alguna antiga obertura de pedra similar a una espitllera.

Apunts històrics

Segons Xavier Jorba, el mas de Ca l'Ajut és una heretat que modifica constantment el seu nom pels canvis de propietari. Així també serà anomenat mas Borràs, Balp, Montblanc, o Déunosajut.

Segons l'autor, l'any 1398 tenia la seva propietat Bernat Montblanc casat amb Bartomeua, fill de Bernat Montblanc del terme de Jorba. El 1477, Martí Montblanc i el seu pare Pere, vendran tota la heretat a la família Borràs. Bartomeu Borràs en serà propietari.
La desgràcia d la pesta, però, recau amb tot el seu pes sobre la família Borràs, la qual desapareix quasi completament víctima de la malaltia. Només Gabriel·la sobreviu. El seu matrimoni amb Pere Déunosajut significarà el canvi del nom del mas.

L'hereu Joan, rep l'herència l'any 1550. Aquest per això designarà ben aviat un nou hereu, el seu fill Joan, l'any 1560. A partir del 1600 apareixen com a nous propietaris els Piquer. L'any 1726 pertanyia a Joan Padró i Serrals.

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona