Descripció:

Can Magí de les Alzines està configurat per un volum principal construït sobre un petit turó on es troba l'antiga masia amb un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, constituint un únic cos construït de gran volumetria contínua amb dos patis interiors.

Un camí circula per la banda de ponent del turó fins arribar a una esplanada on es troba l'accés principal al conjunt. En aquesta esplanada hi havia dues grans alzines de les quals se'n conserva una. A la banda de migjorn de l'esplanada hi ha l'era i el paller i a la banda de llevant, el femer. A la banda nord del conjunt hi ha un conjunt hidràulic composat per una bassa, una sínia, un safareig i un abeurador.

Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. L'accés a l'habitatge es produeix a través d'un portal d'arc escarser de pedra amb datació del 1756 a la clau. La masia és construïda amb murs de paredat irregular, però les façanes es van reformar i estan revestides amb arrebossat pintat. La façana principal presenta tres balcons a planta primera i un rellotge de sol.

L'edificació que tanca el pati per la banda de ponent allotja els antics corrals del mas. Construcció de planta allargassada de baixa amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga amb quatre portes d'accés des del pati.

A l'extrem sud-occidental del conjunt apareix una edificació de planta regular que consta de planta baixa i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Construcció de factura recent construïda a mitjans del segle XX per funcionar com a graner. Totes les façanes estan arrebossades amb acabat pintat degut a la reforma realitzada en el segle XVIII.

Apunts històrics

Mas documentat des del s. XV, però existent amb anterioritat. Un altre nom que ha tingut en el decurs de la seva història és Mas Palau.

Masia històrica, coneguda actualment com a Can Magí de les Alzines, va ser confessada en el capbreu de 1403 per Joan Palau i l'any 1535 era en mans d'Antoni Gavarró de l'Espelt.  Segons Xavier Jorba, el mas va ser establert l'any 1484 a Antoni Gavarró. El mas viurà durant el segle XVI la seva etapa de màxima esplendor i estabilitat econòmica que es traduirà en una inversió feta per l'hereu Antoni Gavarró, de 1141 lliures, en censals morts, xifra força considerable per a l’economia d’un pagès odenenc d’aquells moments.

L'any 1726, el mas Palau està en mans de Margarida Solans i Riba, vídua de Tiberi Solanes. Havia estat abans d'Emanuel Gavarró i abans de Francesc Gavarró. Amb Jaume Martí Guinglas entrà el nom de Martí a la casa. Jaume Martí es casà amb Margarida Gabarró fila de Josep Gabarró i Guilera. L'hereu Josep Martí Gabarró casà amb Antònia Ninot Ferran. L'hereu Jaume Martí Ninot ( 1880-1930) casà amb Ramona Sala Cazan. El seu fill Josep Martí Sala casà amb Carme Ripoll Pelfort. El seu fill, nascut l'any 1950 és l'actual propietari.

Segons Xavier Jorba, a l'habitatge s'hi arribava a través d'una renglera d'alzines disposades a banda i banda del camí. A l'ombra de les arbres caminaven des de l'era fins al portal del baluard de la casa. Segons el propietari, dues d'aquestes alzines eren fenomenals en dimensió.

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona