Descripció:

Can Morera està configurat per un volum principal constituït la masia situada a la banda de tramuntana i un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït amb un petit pati interior, al qual s'accedeix a través d'una antiga portalada.

A la banda de ponent del volum principal es troba l'antic paller i a la banda de migjorn el corral. Un barri tanca el conjunt, creant un clos amb un segon pati interior amb el volum principal situat a la banda de tramuntana. A l'exterior del clos, davant la façana principal del paller, hi ha l'esplanada que correspon a l'era del conjunt.

S'accedeix a través de la portalada principal a l'interior del clos. La portalada disposa d'una llinda de pedra on hi una inscrició: BENEHIDA SIA LA SANTA IMACULADA CONCESION DE LA BENAVENTURADA VERGE MARIA i la data de 1794. Una altra portalada situada a la banda est del conjunt, comunica l'exterior amb el pati central conserva en un petit escut la data de 1793,

Apunts històrics

Segons Xavier Jorba: (...) El mas Sabata era propietat l'any 1375, de Berenguer Vidal i de Romina. (...) L'any 1520, el propietari era Antoni Vidal, casat amb Francina Borràs. Parella sense descendència decideixen cedir, l'any 1528, el mas a la seva neboda Càndida, casada amb Antoni Closa. La pesta acabà am la vida d'en Closa (...) i el Vidal i la seva esposa estan malats. La solució d'acord amb els tutors del fill d'en Closa serà cedir el mas a una altra neboda, en aquest cas Elionor Aguilera, filla d'en Pere Aguilera del mas Aguilera de la Costa.

El futur marit d'Elionor, Vicenç Morera, acceptarà, l'any 1531, les clàusules dictades pels Vidal i els tutors. (...) L'any 1559, Gabriel Vidal i Antoni Closa -fill-, i el 1561, Antoni Roca de la Pedrissa, faran donació i definició dels seus drets a favor d'Elionor i el seu hereu Joan Morera, això si, a canvi de certes quantitats monetàries.

Segons l'autor, el mas Sabata era l'any 1529 un mas rectangular, amb coberta a dues vessants (est-oest) encarat al camí d'Igualada-Calaf, però amb la porxada i façana al sud. (...) Durant el segle XVIII, el mas haurà viscut ampliacions estructurals per a respondre a les noves necessitats de l'explotació. S'hauran construït noves habitacions a la planta baixa, a la primera planta i sota teulada. Al voltant del pati s'instal·laran els cups, la premsa, la ferreria, l'apartament dels masovers, el galliner, els corrals, la botiga de cereals, l'oficina de l'aiguardent i el pou.

Actualment el mas pertany a la familia Singla

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona