Descripció

El volum principal conté la masia a l'extrem de ponent i un conjunt de cossos adjunts construïts en diferents fases, configurant una edificació de planta allargassada. Masia de planta regular orientada a migjorn, que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal.

L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat. La composició de la façana és simple, amb tres finestres a planta baixa, tres finestres a planta primera i un balcó centrat amb el portal d'accés. Quatre petites finestres ventilen les golfes. La façana principal conserva l'arrencada de l'antiga coberta, la qual va ser remuntada.

Els murs són de paredat irregular i presenten un acabat d'arrebossat. Les obertures són de factura contemporània, construïdes amb maó ceràmic i mostren una ornamentació pintada a la zona de la llinda.

A la banda de llevant de la masia hi ha un cos adjunt de planta trapezoïdal que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Les façanes principals de la casa i l'annex queden alineades amb l'antic camí. A planta primera hi ha un porxo composat amb sis arcs de mig punt. La planta baixa disposa de dues portes de petita dimensió i un portal d'arc escarser que dóna a una nau o magatzem. Els murs són de paredat irregular i presenten un acabat d'arrebossat. Les obertures són de factura contemporània i mostren una ornamentació igual que la de la masia.

Apunts històrics

Segons Xavier Jorba, l'any 1735 és Jaume Mussons dit "lo garrel" qui construeix el citat mas. L'autor no descarta que el mas Garrell s'hagués construït sobre els fonaments del mas Puigpessó, o millorant l'existència d'aquest.

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.