Descripció:

La casa senyorial de Can Macià és de forma basilical amb tres crugies juxtaposades.

L'edifici es composa de planta baixa, planta primera o noble i planta sota coberta. A la planta baixa, a la crugia nord, es troba el celler, que ocupa l'espai dels antics corrals amb un accés directe des del pati. Al fons d'aquesta crugia, un pas que sembla excavat a la roca, ens condueix fins a un petit espai i, seguidament, fins a una estança que comunica amb una cambra d'aire existent sobre una volta de maó de pla de la nau veïna. Aquests espais podien haver funcionat com a refugi en època de perill, ja que l'estança intermèdia presenta indicis d'haver estat incomunicada.

Des del celler, unes escales comuniquen amb la crugia central de la casa, on se situa, en planta baixa, el vestíbul del casal i a sota l'antic celler, construït l'any 1542, des d'on s'accedeix a les diferents galeries iniciades l'any 1929, que configuren la instal·lació on reposen les ampolles per elaborar el cava.

Des del pati s'accedeix al vestíbul a través del portal principal de la casa i des del vestíbul s'accedeix a la crugia de tramuntana on hi ha un antic menjador, la sala dels homes i la sala de les dones, totes elles amb mobiliari i ornamentació de l'antiga casa pairal. Al fons del vestíbul hi ha l'escala d'accés a la planta primera i un espai destinat a fresquera. La planta primera es distribueix a través de la sala principal, central, la qual dóna accés a diferents dormitoris i estances situades a banda i banda. La sala principal està decorada amb uns arrimadors de ceràmica vidriada amb motius de florons valencians abarrocats.

L'espai de l'escala conserva una columna de pedra esculturada que sustenta una gran biga de fusta, la qual permet comunicar visualment la caixa d'escala amb la sala principal, conferint una gran riquesa de llum i espacial al conjunt. La planta sota coberta està ocupada per una sala d'estar i un espai destinat a magatzem o traster de l'habitatge.

La façana principal de la casa presenta una distribució simètrica centrada amb el carener de l'edifici. Totes les obertures, així com les cantoneres, són construïdes amb carreus. La porta d'accés principal a la masia és d'arc de mig punt, centrada amb una finestra principal a la planta primera que dóna a la sala i un conjunt de cinc finestres de punt rodó que obren des de la sala sota coberta.

Història

Altres noms que ha tingut en el decurs de la seva història són: Mas Rossinyol, Mas Rossinyol de Moragues, Mas Aguilera del Pla i Mas Macià (a partir del segle XIX) amb el qual s'el coneix actualment. 

Segons Xavier Jorba,"la finca apareix vinculada al segle XIII al nom de Moragues, sota el nom de mas Moragues. L'any 1363 Galda Moragues casà amb Jaume Rossinyol, i a partir d'aquest moment, el mas passa a denominar-se mas Rossinyol de Moragues. L'any 1470 Margarida Rossinyol estableix matrimoni amb Jaume Aguilera del mas Aguilera de la Costa. És a partir de la segona meitat del segle XV que el mas serà establert a Jaume Aguilera, però mantindrà el nom de mas Rossinyol de Moragues".

L'any 1585, l'hereu Valentí contractà matrimoni amb Eulàlia Solà, i morí al cap de sis anys sense hereus. La propietat passà a mans del seu germà Jaume, home que mai serà un pagès de mas, fet que l'obligà a cercar ajuda al seu oncle Francesc Aguilera, establert al mas dels Aldorrells, el qual ja havia portat la direcció del mas durant la minoria d'edat del seu germà Valentí. Segons Jorba, l'any 1592, la finca inicia un procés d'arrendament, de manera que fins l'any 1638 el mas passarà a mans d'arrendataris i masovers, amb el consegüent deteriorament de l'edifici i els seus annexos.

L'any 1615, l'hereu Magí Aguilera morirà assassinat a Puigcerdà. L'any 1638 es ven a carta de gràcia el mas Rossinyol de Moragues a Macià Aguilera del mas de les Rovires, parent llunyà de la família. L'any 1653 es produeix la venda definitiva de la propietat. A partir d'aquest moment la finca serà coneguda com mas Aguilera del Pla. Els nous propietaris realitzen una gran expansió territorial del mas i també una política de compra a carta de gràcia de diferents masos"

Segons Josep-Vicenç Mestre "A partir del segle XIX la finca també serà anomenada Can Macià, per influència de l'hereu Macià Aguilera. L'any 1844, Josefa Aguilera contrau matrimoni amb Miquel Gibert. Joan Vives i Gibert, fill d'aquest matrimoni, va reorganitzar la estructura productiva de la finca per tal d’elaborar uns vins escumosos criats en cava, destinats a sortir al mercat el Nadal de 1936. Fins aleshores can Macià comercialitzava uns vins de taula sota les marques "Gran Ducal", "Ambar", "Sacro" i "Gurman". Joan Vives Gibert, va ser el promotor a partir de 1933 de l’elaboració de cava. però va ser assassinat durant la Guerra civil en la Font de la propietat sense deixar descendència. La propietat passà a mans del seu nebot Josep Maria Bohigas Vives.

Acabada la Guerra Civil l'any 1939, Josep Ma. Bohigas Vives va reiniciar l’elaboració del cava , amb el nom de Bohigas. A partir de 1973 el seu fill Fermí Bohigas va especialitzar la cava per a l’elaboració de Brut i crea el seu prestigiós Brut Nature. Fermí Bohigas morí sense descendència i la propietat va passar a mans dels seus dos nebots, Jordi i Josep Casanovas Bohigas, que actualment  continuen elaborant un excel•lent cava i vi seguint criteris de tradició i modernitat.

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA I SERRA, Xavier (1999): "Bandositat al terme d'Òdena, un exemple de principis del segle XVI: els Aguilera del Mas Aguilera de la Costa, els Grau del Mas Guarro", Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 269-290.
• JORBA I SERRA, Xavier (2004): "Viure la mort a l'edat moderna. L'exemple del mas Rossinyol de Moragues (Òdena)", Miscellanea Aqualatensia, vol. 11, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 229-251.
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): "Col·leccionable les nostres fonts", Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit]
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Igualada, Òdena [Inèdit]
• MESTRE NOGUÉ, Josep Vicenç. Renoms, Malnoms o Motius d'Òdena. La seva història, origen i etimologia, Òdena [Inèdit] 
• Plana oficial de la finca: http://www.canmacia.cat
• Bloc personal de Níniel:http://ninielsan.blogspot.com/
• Bloc personal de Conèixer Catalunya:http://coneixercatalunya.blogspot.com
• Bloc de wine pleasures http://winepleasures.wordpress.com/
• Bloc del visir de abisinia http://elvisirdeabisinia.blogspot.com/