Descripció:

La majoria d'habitatges són construccions de poca amplada amb façana al carrer del Raval d'Aguilera i disposen d'un pati a la seva banda posterior. Altres construccions disposen d'una major amplada, però totes elles amb accés des del carrer principal. Els habitatges bastits a la banda est del carrer són de planta baixa i planta primera, mentre que els habitatges bastits a la banda oest són de planta baixa, planta primera i planta segona.

A la banda de llevant, les tres primeres cases són els números 23, 25 i 27. La primera casa, situada a l'inici del carrer, és can Ricard, habitatge de major grandària que configura una de les cantonades d'accés al conjunt. Seguidament es troba la casa amb el núm. 25, amb una inscripció sobre el portal d'accés on es llegeixen les inicials J.V. i la data de 1934. A continuació es troba la Villa Esther, amb la data de 1842 cisellada a la clau de volta del portal. Aquests tres habitatges són de planta baixa i planta primera, amb una amplada considerable de façana, i conserven la tipologia i les característiques constructives de casa rural del segle XIX. L'accés a aquests tres habitatges es produeix des d'un tram de carrer situat a una cota inferior que la resta del vial.

A la mateixa banda de llevant hi trobem altres tres habitatges i amb el núm. 35, can Casalons, construïda l'any 1808, tal com indica una placa instal·lada a la façana.

A la banda de ponent, totes les cases són de planta baixa i dues plantes pis, però mostren diferent amplada de façana segons l'habitatge. La primera casa en accedir al carrer s'identifica amb el núm. 34 del veïnat i correspon a can Ramonet Nou. Aquesta casa antigament funcionava com a fassina de vi i avui apareix reformada mostrant una imatge totalment contemporània. El núm. 36 correspon a can Ramonet Vell, la qual també ha estat reformada igual que la casa veïna. Aquestes dues primeres cases sobresurten més que les següents, de manera que es configura una mena de placeta situada a la banda nord del carrer. La casa identificada amb el núm. 38 s'anomena ca la Paula i és un dels habitatges que ha arribat fins a l'actualitat sense grans reformes, conservant moltes característiques originals, tant exteriors com interiors. Les següents cases són estretes i reformades, havent perdut la majoria dels trets originals. Entre aquestes últimes construccions s'hi troba can Met, amb el núm. 42, can Justino, amb el núm. 44, can Pep Anton, amb el núm. 48, can Pau Jorba, amb el núm. 50, i can Masachs, amb el núm. 52, casa amb una gran
llargada de façana, recentment reformada però que conserva un antic edifici vinculat a la casa amb façana a la plaça de l'Era, que era l'antic paller.

Apunts històrics:

Segons Xavier Jorba, "el 13 de maig de 1789, el propietari del mas Aguilera de la Costa, Jaume Aguilera i Garrich, obté del duc de Cardona el permís per edificar cases en un paratge del seu mas, al lloc anomenat la Solea o Soleia, a canvi del pagament d'un cens anual de 6 diners per cada casa construïda. Aquesta terra estava localitzada en els límits de la propietat Aguilera, concretament dins del mas rònec anomenat Gavarró o Cardona, i limitava a l'oest amb les terres del mas Vila i Riba del Cogulló; al sud, amb el torrent de Llobetes o de l'Aguilera; a l'est amb la resta del mas Gavarró; i al nord amb l'antic camí que anava de Vilanova del Camí a Maians i Manresa el qual, abans d'arribar al veïnat, havia empalmat amb el camí de l'Arraval que provenia del nucli d'Òdena.

Des del Raval d'Aguilera, un ramal comunicava amb el mas de Sant Bernabé i l'antiga via es dirigia vers el mas de Ventaiols de la Costa. La seva localització responia a unes necessitats bàsiques per als futurs habitants: el subministrament de l'aigua gràcies al torrent i a la font que allí naixia, i per l'existència d'una via de comunicació que els permetia participar dels intercanvis comercials derivats del cultiu de la vinya, i a la vegada, beneficiar-se de la protoindustrialització"

Bibliografia

• Cataleg de Masies del Poum, Març 2011 de l'Ajuntament d'Òdena
• Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
• JORBA I SERRA, Xavier (1999): "L'aparició dels ravals rurals durant el segle XVIII. Estudi d'un cas concret: el Raval de l'Aguilera d'Òdena", Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 291-307
• JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona.
• MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Òdena pam a pam. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena.