Òdena acull la presentació del llibre “Gran Premi Ciclista d’Òdena, del blanc i negre al color” amb gran entusiame i participació

Dissabte es feia petita la sala de la nova biblioteca municipal d'Òdena “L'Atzavara” amb motiu de la presentació del llibre “Gran Premi Ciclista d'Òdena, del blanc i negre al color” que ha editat l'Ajuntament d'Òdena per a commemorar la 70 edició de la cursa que es compleix aquest any. Professionals del ciclisme, aficionats, entitats esportives, veïns i veïnes del municipi van omplir de gom a gom la sala, deixant molta gent dreta al passadís des d'on van seguir la xerrada de l'autor: Josep Vicenç Mestre i Casanova.

L'alcalde Francisco Guisado va donar la benvinguda a tothom al nou espai municipal i va destacar i agrair la feina de l'autor. A continuació, Carles M. Balsells, escriptor des de fa anys resident a Òdena, gran aficionat al ciclisme i gran coneixedor d'aquest esport a la comarca, a més de felicitar a l'alcalde i a l'Ajuntament per la iniciativa, va definir a Josep-Vicenç Mestre com un “odenenc de soca-rel, rastrejador de la història, és un odenenc culte i estudiós, un odenenc apassionat d'Òdena”.

Finalment, va ser el torn de l'autor Josep Vicenç, qui prèviament va agrair la confiança de l'Ajuntament, felicitant-lo també per l'excel·lent iniciativa de crear l'Espai Cultural de la Biblioteca “L'Atzavara”. Va recordar que en aquell mateix espai on es portava a terme la presentació del llibre, vuitanta anys enrere hi havia la biblioteca del Centre Fraternal i Instructiu, suprimida després de la guerra civil; també va fer menció del nom de l'equipament recordant el poema dedicat a Òdena “Només prop del murs, l'atzavara, i vinyes en l'aspre coster…” del compatrici Josep Romeu Figueres.

A continuació va fer un repàs amè i didàctic de les principals proves ciclistes celebrades a Òdena abans de l'inici del Gran Premi Ciclista l'any 1950, remuntant-se a inicis del segle XX, quan les curses s'iniciaven tot just sortia el sol, i els premis que s'atorgaven als guanyadors eren certament curiosos: “un corte de pantalón, una camisa, una pitillera o una faria y un par de colomins al último clasificado”. Tot just després de la guerra civil l'alimentació prenia més protagonisme:“ diverses botelles de licor, una llauna gran de sardines, un meló i una carabassa de 10 Kg”.

El Gran Premi Ciclista d'Òdena va començar pocs anys després de la immediata postguerra, amb prudència, sense gaire recursos i a priori sense massa perspectives de convertir-se en un gran esdeveniment esportiu nacional, recordant per exemple que fou etapa preliminar de la “Vuelta Ciclista a España” l'any 1961.

La major part de les edicions del Gran Premi d'Òdena han estat d'1 etapa però també s'han organitzat 2 etapes (1960 i 1975), 3 etapes (1961, 1972, 1973, 1976 i 1977), 4 etapes (1962, 1969 i 1971), 5 etapes (1967 i 1974), 6 etapes (1963 i 1966), 8 etapes (1964) i 9 etapes amb 887 Km (1965).

L'autor va fer repàs dels corredors locals que al llarg de la història havien fomentat l'afició al ciclisme a la localitat com Josep Alcaraz “el jabato de Òdena”, que juntament amb Marcel·lí Gasol van formar una parella coneguda com “los Diablos Rojos” intractable al velòdrom. També va destacar a Roberto Lozano, un dels pocs ciclistes professionals de la comarca que va militar al Kelme, així com els clubs ciclistes locals al llarg de la història, com Cicles Andalet, la Penya Ciclista Pinturex-Team Lozano o l'Esport Ciclista Òdena.

Finalment, va fer reconeixement especial a Jaume Jorba Caselles, que juntament amb els companys de la “Peña Nuestra Señora del Carmen” va ser l'iniciador de la carrera, i que fou durant dècades la veritable ànima de la prova amb un una visió organitzativa innovadora.

Menció especial va ser pel Mundo Deportivo que va formar part de l'estructura organitzativa de la carrera entre 1973 i 1991, i per tots els Consistoris de l'Ajuntament d'Òdena que independentment del color polític de cada moment han estat al costat de la Unió Ciclista Igualadina que des de 1956 i de forma ininterrompudament ha estat al capdavant de l'organització; en aquest sentit va sol·licitar de les institucions el màxim reconeixement per la UCI, en especial enguany que Igualada és ciutat europea de l'esport.

Va destacar també especialment l'arxiu particular d'un gran aficionat al ciclisme, Francesc Oriol Rosich, al qual li devem el fet de disposar d'una informació fidedigna i pulcra relativa a les curses ciclistes organitzades a Igualada i a la comarca d'inicis del segle XX, així com la col·laboració del polifacètic Ramon Torra Colom.

L'autor va finalitzar la seva intervenció recordant una frase que algú va dir en el seu dia: “els mallots de colors dels ciclistes tenen una mena d'aurèola màgica”. Va afegir: “una aurèola màgica que Òdena ha captat i per sempre ha fet seva”.