Més d’un centenar de persones amb discapacitat viuen l’experiència de volar en la tercera jornada d’aviació adaptada

Per tercer any consecutiu, l’aeròdrom d’Òdena ha viscut una jornada d’aviació adaptada. Vinguts d’arreu del territori català, però també d’altres punts de l’Estat, persones amb discapacitats han pogut gaudir del plaer de volar en avionetes, ultralleugers, trikes, autogirs i vols a vela.  Prop d’un centenar de voluntaris i una vintena de pilots han fet possible el que molts han definit com un “somni fer real”. “Aquí no hi ha barreres, aquí tothom pot volar”, ha recalcat el president de la jornada, Carlos de Albert. Les inscripcions per participar-hi es van esgotar en tan sols deu dies.

La Maite Andrés ha estat una d’elles. Viu a Lleida però a primera hora del matí ja era a Òdena. “Tenia moltes ganes de fer-ho”, explicava només baixar de l’ultralleuger, tot assegurant que havia estat “maquíssim” i que s’havia pogut sentir “com una au, en llibertat”. Així definia la Maite Andrés l’experiència de pujar en un ultralleuger i sobrevolar el cel de l’Anoia. Ella ha estat una de les 105 persones amb discapacitat que aquest dissabte han pogut viure l’experiència de participar en la jornada d’aviació adaptada celebrada a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena.

Precisament aquesta sensació de llibertat és el que més li ha cridat l’atenció al Lluís Cortés, que ja avançava que si té ocasió “repetiria”. Com en Jordi Soler, que ja hi havia participat ara fa dos anys, quan va pujar en una avioneta i, enguany, s’ha decantat per un vol a vela. “Hem d’aprofitar que avui ho podem fer”, deia. També el jove Albert Pinyol, que en ser menor d’edat ha pujat amb el seu pare, ressaltava que havia estat “súper xulo”.

La jornada està plenament consolidada. “Vam obrir inscripcions i deu dies després ja no quedaven places”, destaca l’Alberto De Andrés, responsable d’un esdeveniment que té clar que va arribar per quedar-se. “Permet conèixer l’aviació, la fa inclusiva, independentment de la discapacitat. Aquí no hi ha barreres, aquí ve tothom”, diu. I és que malgrat que la majoria de participants han estat persones amb mobilitat reduïda, també hi ha participat gent que pateix d’altres problemes, com ara ceguesa o sordesa.

L’activitat, però, també té un segon rerefons: donar a conèixer la tasca que es fa des de l’aeròdrom d’Odena, on hi ha dues escoles de vol que formen a pilots amb discapacitats. A més, en aquesta edició, entre la vintena de pilots que altruistament han volgut participar en l’activitat, hi ha estat present Philippe Carette, col·laborador de la Universitat d’Enginyeria Aeronàutica i Aeroespacial de Tolosa (ISAE-SUPAERO), on està liderant un projecte d’adaptació universal desenvolupant un exoesquelet que serà capaç de moure les cames de persones sense mobilitat per a pilotar avions.

El paper dels voluntaris

Segons De Andrés la clau de l’èxit de la jornada és també el paper que hi juga el voluntariat, que fa possible que “es pugui realitzar”. Ha comptat amb un centenar de persones, entre els quals fisioterapeutes, pilots, controladors aeris i psicòlegs. En aquest sentit, ha recalcat el responsable de la iniciativa, enguany la pandèmia ha jugat “un rol important”. I és que a banda de fer créixer aquesta necessitat entre els participants de “sentir-se lliure”, ha fet que moltes persones empatitzin i, posant el símil de quan el confinament impedia sortir de casa, “s’adonin del que vol dir estar tancat i dependre d’algú per poder sortir”.