El projecte descartat del tren transversal deixa 16 km. de sòl reservat a Òdena
- Publicat a Projectes
- Llegir 579 vegades
- mida de la font disminuir la mida de la font augment de mida de la font
- Imprimir
- correu electrònic
L'actual Govern de la Generalitat ha descartat executar el ferrocarril transversal (vegeu Regió7 de dissabte), però mentre no es consideri un projecte enterrat té afectats més de 300 quilòmetres lineals de territori, dels quals uns 16 quilòmetres pertanyen al nostre terme. Restarà pendent averiguar el futur definitiu d'aquest sòl, peró la demora en el temps d'aquest pot afectar substancialment el futur d'altres projectes previstos en el territori i que podrien variar si el sòl no fos reservat.
Aquest terrenys són consisteixen en els que l'executiu català va posar en reserva urbanística el gener del 2010, quan el llavors conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic d'aquest eix ferroviari. Aquest document detallava el traçat del futur tren per cadascun dels municipis per on havia de passar i, en conseqüència, la reserva de sòl que els ajuntaments corresponents havien de fer incorporant-les als seus plans urbanístics. És a dir, els terrenys per on el projecte preveia fer passar aquest tren no es poden destinar -dins d'un ample fixat- a cap ús mentre aquest pla director es mantingui vigent.
Entre el Bages i l'Anoia hi ha 112 quilòmetres lineals del sòl reservat per al trens transversal, una afectació que toca vuit municipis del Bages i set de l'Anoia. Òdena és el municipi amb una afectació més important del projecte (gairebé 16 quilòmetres), seguit dels municipis de Santa Maria d'Oló (12,250), Sant Salvador i els Hostalets de Pierola (10,500 quilòmetres dels seus termes) i Manresa n'hi té 10. En el conjunt del projecte, la reserva de sòl per a aquest traçat afecta els termes de 57 municipis distribuïts entre 9 comarques.
El que preveia l'aprovació del Pla Director Urbanístic era, precisament, garantir la disponibilitat de sòl per a la construcció de l'eix transversal ferroviari concretantne la delimitació i regulació. El que preveia aquell pla director -i que es manté vigent- és una doble franja de reserva. Una primera centrada en la traça identificada com a sòl de reserva de sistema d'infraestructura ferroviària, i una segona més àmplia que delimitava les condicions d'ús, ocupació i edificació (identificat com a sistema d'afectació ferroviària).
Segons el pla que es va aprovar, per al primer nivell de reserva s'establia una reserva de 31 metres d'amplada si era en sòl no urbanitzable, urbanitzable (en el futur) o en sòl urbà no consolidat (per desenvolupar), reserva que reduïa a 25 metres d'amplada en cas de sòl urbà consolidat. Pel que fa a la reserva com a sistema d'afectació ferroviària, en el primer supòsit urbanístic establia una franja de 115 metres en total, i en el segon supòsit el reduïa a 31 metres.
Tant als municipis bagencs com anoiencs, el pas d'aquest traçat es preveia majoritàriament per sòl no urbanitzable o no desenvolupat (àrees forestals i agrícoles), i en bona part soterrat. El projecte del ferrocarril transversal preveia connectar Lleida i Girona amb una línia de viatgers (també de mercaderies) amb 10 estacions, entre les quals les de Manresa i Igualada, i també un ramal que connectava la capital de l'Anoia amb Martorell. Segons el pla director, en el cas dels trens de passatgers, el trajecte complet es cobriria en 1 hora i 20 minuts, a una velocitat de 250 km/h.