Òdena es suma a la declaració de sobirania
- Publicat a Ple municipal
- Llegir 78 vegades
- mida de la font disminuir la mida de la font augment de mida de la font
- Imprimir
- correu electrònic
- Sigues el primer a comentar!
En el ple municipal de l'Ajuntament celebrat ahir dimarts es va aprovar una moció de suport a la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del Poble de Catalunya, que el Parlament va aprovar el passat 23 de gener.
La moció, va ser presentada pels grup del govern CIU i ERC, es va aprovar amb el vots dels quatre regidors de CIU, els dos d'ERC i un de Joan Estruch, del PSC. El PSC havia donat llibertat de vot als seus regidors i quatre representants dels cinc que té al consistori odenenc hi van votar en contra. Aquests quatre regidors són Francisco Guisado, Juan Fernando Rubio, Sandra Fernandez i Maria Dolores Martín.
L’alcalde d’Òdena, Carles Casanova, va defensar la proposta i va voler fer referència a unes paraules de caire històric i unes altres de caire jurídic de Santiago Vidal, jutge-magistrat de l'Audiència de Barcelona que va dir: “Quants estats d’Europa des de l’any 1900 han aconseguit la seva independència ? Moltíssims. Sembla que a Catalunya estiguem inventant una cosa nova: Noruega de Suècia (1905), Finlàndia de Rússia (1917), Irlanda del Regne Unit (1922), Islàndia de Dinamarca (1944), Lituània i Estònia de la URSS (1991), Eslovènia, Croàcia i Bòsnia de Iugoslàvia (1991), Eslovàquia de Txecoslovàquia (1992), Montenegro de Sèrbia (2006), i Kosovo de Sèrbia (2008). I això ha estat possible perquè els estat dels que procedien han reconegut el dret a que els ciutadans tinguin l’última paraula, com ara ho està fent Anglaterra amb Escòcia i perquè el tribunal internacional de justícia de La Haia va emetre una Sentència el 22 juliol de 2010 que deia una cosa cabdal, i que és la clau de volta per resoldre aquest presumpte atzucac en el que ens vol posar l’estat espanyol".
Aquesta sentència que va citar l'alcalde d'Òdena explica que "no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi la declaració unilateral d’independència, que quan hi ha contradicció entre legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona i que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans si no que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari la legalitat”