Un grup d'arqueòlegs estudia l'observatori militar de puig Aguilera

En el cim del Puig d'Aguilera, el punt mes alt del municipi amb 625 metres d'altitud, es troben les restes d'un dels edificis clau de l'observació antiaèria de l'exèrcit de la República. Abandonat i destruït, així és com es trobava aquest centre fins que un equip d'arqueòlegs de l'empresa CatPatrimoni ho ha rescatat de l'oblit. De fet, segons ha explicat el seu responsable, Pere Tardà, es tracta del primer edifici d'aquestes característiques de Catalunya que s'investiga. El centre formava part d'una xarxa de punts d'observació que depenien de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA) i que "estaven perfectament coordinats i connectats via telefònica".

Les restes que es conserven en el cim del Puig d'Aguilera han sofert durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, enfonsaments de murs i pintades pel desconeixement dels seus orígens. Ara, no obstant això, una excavació arqueològica ha tret a la llum una edificació que va ser testimoniatge de la Guerra Civil Espanyola. Concretament, es tracta d'una instal·lació militar de l'exèrcit de la República que va estar en funcionament entre 1937 i gener de 1939.

Amb l'esclat de la guerra al juliol de 1936, la República va organitzar una densa xarxa de punts d'observació antiaèria. Concretament, de la tasca de protecció del territori i dels seus ciutadans s'ocupava la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA). Segons ha explicat el responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà, aquests centres d'observació i comunicació eren "primordials" per informar dels possibles atacs aeris. "Era una xarxa de punts d'observació perfectament coordinats entre ells i comunicats via telefònica per avisar a les oficines centrals quan veien a un enemic", ha detallat *Tardà.

Un edifici únic
Tardà ha explicat que la DECA va aprofitar edificis ja existents per instal·lar molts dels seus punts d'observació antiaèria, però en el cas d'Òdena va haver de construir un de nou a causa de la seva localització damunt de la muntanya. Segons ell, aquesta ubicació era molt interessant per als republicans, ja que "hi ha molt bona visió dels atacs que podien venir del front d'Aragó en direcció a Barcelona, Sabadell i Terrassa".

Es tracta d'un edifici de nova planta, "amb els dissenys molt de l'època, dels anys trenta" i "amb una capacitat per a sis persones". De fet, l'edificació compta amb totes les instal·lacions necessàries perquè els soldats "poguessin viure allí una temporada" com a dutxes, lavabo, cuina o xemeneia. A la part alta de l'edifici hi havia una gran terrassa "des d'on, segurament, els soldats feien les observacions", ha detallat el responsable de CatPatrimoni.

Campanya arqueològica per treure les restes de l'oblit
La campanya arqueològica, impulsada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona i els propietaris de la finca on es troba l'edificació, pretén recuperar tota la informació a nivell arqueològic, històric i patrimonial d'unes restes que van ser abandonats amb la finalització de la Guerra Civil. De fet, Tardà ha explicat que han localitzat restes d'artilleria a l'edifici, "segurament dels atacs franquistes que va haver-hi en la Serra de Rubió el 19 i 20 de gener de 1939, però la metralla no va ser la causa principal del seu enderrocament". Segons ell, després de la guerra va ser abandonat i desmuntat per aprofitar els materials.

Els treballs arqueològics se centren en l'excavació dels nivells d'enderrocament de les restes amb l'objectiu de documentar les fases d'ocupació i determinar la funció de cada espai de l'edifici. Fins ara, s'ha intervingut en un espai central que, segons Tardà, faria les funcions de distribuïdor i espai comú dels soldats. També s'ha localitzat una xemeneia que serviria per escalfar l'edifici i preparar els menjars. Quant a les restes materials, destaca la localització de moltes beines de munició republicana de fusell fabricades a Txecoslovàquia l'any 1937.

Un "buit de coneixement" en el sistema d'alarmes antiaèries
El centre localitzat al Puig d'Aguilera és el primer d'aquestes característiques que s'investiga en tot el país. De fet, Tardà creu que avui dia hi ha un "buit de coneixement" relacionat amb el sistema d'alarmes antiaèries. "Coneixem molt millor com s'articulava la defensa activa i els aeròdroms, que el sistema de vigilància", ha afirmat Tardà, qui creu que aquesta excavació permetrà "cobrir aquest buit patrimonial que hi ha en relació a la *DECA". L'expert creu que "no té gens que veure tenir notícies escrites sobre com funcionava i articulava la defensa republicana, amb disposar d'un edifici de nova planta com a est".

La importància de preservar i divulgar el patrimoni
L'alcalde d'Òdena, Pep Solé, creu que "és molt important per al municipi, però també per a tot el país, recuperar aquest patrimoni". De fet, Solé ha explicat que a Òdena hi ha un passat i també present relacionat amb l'aeronàutica i, per tant, "tot allò relacionat amb l'aeronàutica és important per saber d'on venim". L'alcalde creu que malgrat la difícil situació econòmica que viuen els ajuntaments, "és important protegir el patrimoni" i també "buscar els punts d'interès per atreure a gent".

Pel seu costat, el responsable de CatPatrimoni creu que, una vegada finalitzi l'excavació, "s'haurà de parlar amb les diferents administracions per preservar, conservar i divulgar el descobriment". Segons ell, aquest edifici "es pot convertir, juntament amb l'espai natural del Puig d'Aguilera, en un important punt d'interès turístic".

Font: La vanguardia