El diari Punt Avui entrevista a Josep Costa de l'empresa odenenca Zooethics

És un producte que el seu origen el té a Itàlia tot i que s’aplica en altres països europeus. Vam veure que hi havia un corrent que portava l’opinió pública cada vegada a criticar més les captures. A més, vam creure que les captures a curt termini s’acabarien, també per una qüestió d’efectivitat, i que calien noves solucions. Vam veure que seria una bona solució.

Quan vam començar teníem dos municipis, Cardona i Molins de Rei. Aquesta xifra s’ha multiplicat per vint. Ara estem en uns quaranta municipis. No només a Catalunya, a àmbit de l’Estat cada vegada més ciutats l’estan adoptant. En total, estem parlant d’una cinquantena.

Té un benefici ètic. Et permet mantenir la població de coloms sense sacrificar-los.

Té un cost similar al de qualsevol altre mètode de control de coloms tenint en compte que és un tractament que dura deu o dotze mesos l’any.

Subministrem als coloms de vuit a deu grams d’aquest medicament al dia. Al cap de set o deu dies deixen de posar ous. Hi ha dos sistemes. El manual, en què cada dia a la mateixa hora una persona dona l’aliment als coloms. O es pot fer amb màquines automàtiques situades a la via pública o en terrasses. Cada matí a l’hora programada escampa la dosi que has programat. Els coloms són ocells de costums i de seguida se senten atrets per aquests punts i cada dia van a menjar allà. En qüestió de segons es mengen la dosi.

Sí, però és important remarcar que aquest producte no controla la població de coloms. El que fa és que no ponguin ous. El que redueix la població és la mortalitat natural dels coloms. Si tu estiguessis donant un raticida a una rata, aquella rata mor per efecte de la substància que li has donat. Té un efecte directe. En el nostre cas, el que estem fent és modificar la seva reproducció. No estem fent que es morin ni en reduïm la població. És més, pot ser que els coloms estiguin consumint el producte i la població no baixi si no hi ha una mortalitat natural.

En general produeix una reducció perquè la biologia de l’espècie es basa en una mortalitat natural molt important.

El primer any les mitjanes són d’un 20 a un 30%. Al cap de quatre o cinc anys està al 70 o 80%. Com més gran és la població de coloms, més fàcil. Quan la població és més petita, en haver-hi menys coloms, estan més ben nodrits, la mortalitat baixa i els efectes són menors.

Barcelona ha estat un repte?

Ens ha suposat un repte important per la grandària del projecte i per les connotacions que té, per l’existència d’alimentadors, pel trànsit de persones, de vehicles. Ens hem trobat coses com que temes religiosos ens estan afectant. A la comunitat hindú alimentar els coloms els acosta al nirvana. I ens estem trobant punts on la quantitat d’aliments que es dona als coloms és altíssima. Això és un handicap.

Els dubtes són per ignorància i per interessos econòmics. No tenen cap fonament. El principi actiu és la nicarbazina. Aquesta molècula es fa servir des dels anys cinquanta com a medicament per als pollastres. Té tota mena d’estudis sobre la seva toxicitat per a persones, animals, aigües i sòls que demostren que és inofensiva. L’Agència de Medi Ambient dels EUA equipara la toxicitat a la del sucre. Ens sorprenen les crítiques.

No pot afectar falcons de cap manera. Si un falcó ingereix un colom està ingerint la nicarbazina inactiva perquè ja l’ha metabolitzat el colom. Tot i això en queda una petita part però perquè tingués efectes el falcó hauria de consumir 48 coloms en un dia durant deu dies. I és impossible. A més, només té efecte en ocells que tenen el cec de l’intestí desenvolupat i el falcó no l’hi té. I qualsevol au més petita que un colom no pot ingerir-ho perquè el gra és massa gran. De totes maneres, hi ha un control. Però els coloms no permeten que hi accedeixin altres aus tampoc. A tot Europa no hi ha ni un sol cas d’intoxicació d’altres aus.

El risc hi seria si una persona consumís 460 quilos de producte al dia... Cal tenir en compte que tothom qui ha consumit un pollastre ha consumit nicarbazina i en quantitats molt més grans que les que usa el nostre producte.

Serà la norma general. Però no s’han de confondre els efectes d’un mètode i de l’altre. El nostre mètode no combat una plaga. Fa que els coloms no es reprodueixin. Si tens una plaga greu hauràs d’actuar amb altres mètodes més agressius.