Maria Sayavera: "Que els veïns no perdin ni l'esperança ni la paciència, perquè ens en sortirem"

Sayavera, amb 31 anys, és la batllessa més jove de la Conca d'Òdena i governa el municipi més extens de tots quatre. La naturalesa dispersa d'Òdena, amb diferents nuclis i en una situació de màxima vigilància, implica un gran esforç de planificació. En aquesta conversa amb l'AnoiaDiari assenyala la necessitat d'autoprotecció als veïns en un moment que els contagis tenen xifres molt altes al territori.

Com va reaccionar la nit del 12 de març a la notícia del confinament? Què va pensar?

En un primer moment, ens ho vam agafar amb calma i serenitat, perquè el dia abans se'ns havia informat de la decisió de tancar les escoles i, per tant, ja estàvem preparats. Però és cert que, a mesura que anava avançant la nit i anàvem veient les conseqüències que hi hauria i com es plantejava el futur més immediat a la Conca d'Òdena, en l'àmbit de salut i per les xifres que ens donaven —que eren hipotètiques però que crèiem que podien passar—, vam veure la magnitud de la tragèdia.

Quins són els eixos principals d'actuació i atenció prioritària que s'ha fet des del seu ajuntament aquestes tres primeres setmanes, des de l'inici del confinament. Quina valoració fa d’aquests vint-i-un primers dies de confinament al seu municipi?

El primer qua vam fer va ser reorganitzar el departament de Serveis a les persones per donar una atenció personalitzada a tot el col·lectiu de gent gran del municipi. Vam localitzar tots els veïns de més de seixanta-cinc anys, amb els quals, amb tots i cadascun d’ells, vam poder contactar telefònicamnet. Després d’aquest primer contacte, amb qui vam creure oportú, vam continuar amb un contacte periòdic i continuat. També vàrem organitzar un servei per portar la compra i medicaments a domicili. Des d’aquest departament també atenem les famílies més vulnerables i els infants que es trobaven en una situació més complicada, lliurant les targetes moneder per a tots els que tenien beques menjador. Un segon gran bloc va ser el d’oferir atenció ciutadana en general, mantenint l’oficina d’atenció al ciutadà, vam posar un telèfon de la policia a disposició dels veïns i diversos tècnics van començar a posar-se en contacte amb empreses, comerços i restauradors del municipi per posar-nos al seu costat i resoldre els seus dubtes.

Tots els veïns han mostrat la seva col·laboració, responent a les propostes que hem fet des del municipi, com ara penjant missatges d'ànims als balcons, entre altres iniciatives. A Òdena s’està complint el confinament gairebé de forma estricta, es veu molt poca activitat als nostres carrers. Cada vegada tenim més ajut dels tres comerços de productes de primera necessitat que hi ha al municipi i que col·laboren amb nosaltres amb aquesta entrega a domicili, un suport que hem d'agrair molt.

Quina valoració fa del treball en xarxa amb els altres ajuntaments de la Conca d'Òdena?

La valoració és molt positiva. Des del primer moment, des del minut zero, vam tenir clar que primer de tot hi havia les persones i la gestió sanitària dels nostres veïns i dels nostres equipaments i, per tant, havíem d'anar tots a una. I no només els quatre ajuntaments confinats, sinó els set de la conca, estem en contacte permanent, diari, treballant conjuntament i anant tots de la mà en totes les decisions que es prenguin. La valoració és molt bona, i no només per la xarxa d'alcaldes sinó també la que han establert els regidors dels diversos ajuntaments, que també han muntat els seus equips de treball i també treballen en la mateixa línia.

Quines són les mancances o necessitats que tenen ara els municipis de la Conca d'Òdena? Què reclamen a les administracions? Què és més primordial per fer front a la crisi en les pròximes setmanes?

Ara, la principal mancança que tenim és poder donar resposta a totes aquestes persones que s'han vist afectades pel confinament a la Conca d'Òdena i no poden desplaçar-se als seus llocs de treball. La prioritat és el dia a dia i donar resposta a tota aquesta gent. Reclamem a les administracions que tinguin en compte aquesta situació, però que també tinguin en compte que, una vegada aquesta crisi avanci i tornem a recuperar el dia a dia, haurem de fer front a moltes necessitats socials de moltes famílies, que es trobaran amb problemes econòmics. Per tant, demanem a l'administració que ens ajudi a fer front a aquesta situació. Haurem de buscar, econòmicament parlant, fórmules imaginatives per poder ajudar a aquestes persones. El que és primordial per fer front a la crisi en aquestes pròximes setmanes és continuar amb l'autoprotecció dels veïns, perquè el primer és la salut de tots, i després cal tenir clares quines seran les mesures econòmiques que es duran a terme i aquí necessitarem la col·laboració d'altres administracions per alleugerir la càrrega econòmica dels nostres veïns.

Hi ha una crisi sanitària, òbviament, però també ha sorgit una crisi social, econòmica... Com afecta aquesta situació a les empreses, comerços, pimes, autònoms, treballadors? Què es pot fer per ajudar a aquest teixit?

Els afecta molt perquè la immensa majoria han hagut de cessar la seva activitat i els treballadors s'han vist afectats, o per ERTOs o, fins i tot, perquè han estat acomiadats. El millor que podem fer per a al teixit empresarial és fer-lo reviure, i per això cal generar economia. Això vol dir que hem de poder ajudar les famílies perquè puguin passar aquests temps més convulsos i, a la vegada, hem de poder donar ajudes econòmiques a les empreses perquè tornin a reflotar i tornin a contractar la gent. Per tant, hem de revitalitzar l'economia de la Conca.

Aquestes primeres setmanes, el clúster de la Conca d'Òdena és el més castigat per la pandèmia al nostre país, si ens fixem en les dades oficials de Salut i pel confinament, iniciat fa tres setmanes. Les víctimes mortals i els casos positius són veïns i veïnes... Com impacta això en el dia a dia del seu municipi?

Més enllà d'un impacte emocional, sobretot per a totes aquelles persones que han viscut la pèrdua d'un familiar o conegut, l'impacte també és globalitzat i, per tant, aquestes pèrdues són una pena socialitzada que el que ens fa és ser molt més conscients i responsables de la gravetat de la situació i que hem de complir amb aquest confinament, perquè l'autoprotecció és la millor manera de no contagiar-se un mateix i de no contagiar la resta de veïns. Hem rebut moltes mostres de suport entre veïns, que són molt reconfortants.

La gran majoria de les víctimes mortals són ancians. Els nostres avis i àvies. Molts moren sols. Les seves famílies no es poden acomiadar. Com viu aquesta situació com a alcaldessa?

És un cop molt dur, i com a alcaldessa es viu d'una manera molt emocional i molt intensa, perquè t'agradaria poder fer alguna cosa més per a aquestes persones… però no pots. Hem d'anar gestionant el dia a dia i hem de saber portar aquesta pena cap a la lluita pels drets dels veïns. Estem pensant que, en un futur, haurem de preparar algun acte de record per poder acomiadar com es mereixen tots aquestes persones que ens han deixat a causa del coronavirus.

De totes maneres, tot i que la majoria de casos afecten l'àmbit de la gent gran i persones vulnerables, la resta de la ciutadania no ha d'abaixar la guàrdia, oi?

En aquest sentit voldria donar un missatge molt clar: Hi ha molts casos en què gent portadora del virus no presenten símptomes. I poden ser gent jove. I aquests poden ser els principals transmissors del virus. Ningú, ningú pot abaixar la guàrdia. Tothom ha de mantenir-se confinat perquè, tot i no presentar cap símptoma, en podem ser portadors. Hem d'evitar el contagi, sobretot a la gent més gran, que és qui ho pateix més. I també a gent jove, perquè una de les coses que busquem ara mateix és poder descongestionar l'hospital per tal de poder tractar tots els casos amb més calma.

Un nombre important de casos positius són professionals de l'àmbit de la salut. Com valora la feina que fan aquests professionals, així com la d’altres professionals de serveis públics?

Tinc la gran fortuna de conèixer professionals de l'hospital. Tenim una regidora, a l'equip de govern, que és infermera del servei d’urgències, i només tinc paraules d'agraïment i felicitació per a tots i cadascun d'ells. Des del minut zero que se'ls ha necessitat, els professionals sanitaris han estat al capdavant, ho han donat tot i estan passant moments molt difícils, perquè són ells els que viuen de primera mà aquestes morts, morts de persones que, com dèiem, moren soles, no es poden acomiadar, i els professionals són la seva última família. Emocionalment també ho estan patint molt. També he de donar una immensa felicitació i un gran agraïment per als professionals dels serveis públics, començant per tots els professionals de l'ajuntament, que des del primer minut d'aquesta crisi es van posar a disposició i han estat treballant des de les seves àrees fent el possible perquè tot sigui molt més fàcil per a tothom, ajudant i estant al costat dels veïns. Des de l'ajuntament no haguérem pogut fer res sense ells. També cal felicitar i agrair la feina de la resta de professionals d'altres administracions.

Com valora l'actitud de la ciutadania en aquesta crisi?

La valoració sobre el comportament d'una gran majoria de veïns, és molt positiva. Sempre hi ha algun cas aïllat, que no compleix amb el confinament, però la majoria dels veïns l'estan respectant molt bé. Els veíns estan actuant de manera responsable. També cal esmentar que s'han ofert molts voluntaris, s'han fet molts donatius i hem vist que, al final, la humanitat és solidària. Aquesta és la gran fortuna que tenim al nostre planeta.

Quin missatge dona als seus veïns i veïnes davant els pròxims dies, que seran "claus”?

Que continuïn fent-ho igual de bé com fins ara, que el millor que poden fer per ajudar els seus conciutadans és confinar-se, quedar-se a casa per autoprotegir-se. Que els veïns no perdin ni l'esperança ni la paciència, perquè ens en sortirem, encara que en molts casos pugui ser molt dur, ja que hi ha persones que passen moments molt complicats, perquè tenen familiars o coneguts afectats pel covid-19; i altres estan amoïnats per un futur econòmic incert. Procurarem estar sempre al seu costat i ajudar-los el màxim possible. Hem de donar un missatge d'ànims, perquè la positivitat també aporta beneficis per la salut. Per tant, hem de ser positius.