Pep Llobet i Jaume Enrich, Associació de Petits Viticultors de la Conca d’Òdena: “Els vins de la Conca d’Òdena són vins de la terra, amb un caràcter molt potent”

Som en Pep Llobet, president de l’Associació de Petits Viticultors de la Conca d’Òdena i la meva professió és l’ebanisteria industrial dins el ram de la fusteria; i en Jaume Enrich, vocal de la mateixa Associació, dissenyador gràfic i professor de l’Escola Gaspar Camps d’Igualada.

Qui sou aquesta associació? Quan i per què va sorgir?
Pep: L’Associació va sorgir fa sis anys però ara fa 10 anys tota una colla de persones que fèiem vi de vinyes petites, familiars, alguna plantada de nou… per conèixer-nos i veure quins vins fèiem cadascun ens trobàvem en un sopar anual i es va produir una sinergia que ens va portar a anar ampliant el grup. Al créixer es va fomentar la comunicació i compartir coneixements per millorar, compartir manera de com portar la vinya, i això ha culminat que en l’actualitat tinguem un patró comú de com portar-la. Al cap de quatre anys d’aquests sopars vam decidir constituir-nos en associació. D’ella en van sorgir unes finalitats que són: ampliar coneixements, procurar que no s’arrenquin vinyes velles i conservar el patrimoni vitivinícola de la Conca d’Òdena.
Jaume: des que vam començar la qualitat dels vins que fem ha anat millorant molt, gràcies als consells i idees que ens hem anat donant entre tots.

Quanta gent en formeu part?
Som una quarantena d’associats.

La Conca d’Òdena es pot considerar una zona vitivinícola? Històricament ja ho era?
Pep: en un estudi fet el 1888 sobre l’agricultura a la província de Barcelona, l’Anoia tenia el mateix potencial d’hectolitres que el Bages i el Penedès. La vinya estava molt instaurada.
Jaume: De fet si t’ho mires, la comarca està envoltada de denominacions: Bages, Penedès i Conca de Barberà, però durant uns anys va interessar arrencar les vinyes i canviar el tipus de cultiu. Hi va haver tres motius principals: un va ser la fil·loxera, l’altre va ser la Guerra Civil que va fraccionar el territori i l’altre va ser la industrialització d’Igualada que va fer que la gent deixés el camp i anés a les fàbriques.

Quines varietats de raïm es cultiven?
Les tradicionals serien el sumoll i la parellada i després a cada vinya hi pots trobar un mosaic de varietats: martorella rosada, moscatell, picapoll, carrega-rucs, garnatxes. De fet, abans tot el que es collia anava junt i d’allà en sortia el vi.

Quines són les característiques dels vostres vins?
Pep: són vins de “terroir”, que en diuen els francesos. Vins de la terra, vins de vinyes velles, molts d’ells, que donen un caràcter molt potent al vi. Aquí el que hi havia bàsicament plantat era sumoll i nosaltres hem estat batallant per donar-li nom. El sumoll és un vi que té molt recorregut, molta perspectiva, que ha estat molt menystingut i que ara se’l comença a veure amb molt bons ulls. La Conca d’Òdena té un clima propi, diferent al del Bages i al del Penedès, per tant els vins que es produeixen aquí també tenen unes característiques pròpies. A part del clima com que el sòl que tenim són graves de Montserrat i llims d’origen marí, és molt ric en minerals i això dona als vins un caràcter propi.
Jaume: un dels nostres objectius és cuidar el nostre terreny, evitar que s’arrenquin més vinyes. Quan ens n’assabentem que se’n vol arrencar una ho comuniquem als associats per si algú la vol agafar i cuidar-la.
Pep: una altra de les feines que hem fet és la de classificació de varietats dins les vinyes, per la qual s’ha interessat l’INCAVI i ens està ajudant i del que n’estem molt satisfets.

La vostra producció es podria considerar artesanal, sostenible i ecològica?
Jaume: Una de les coses que ens identifica és que som nanocellers i que les produccions són molt petites. Però això és bo perquè una producció petita és més cuidada. Les produccions que fem són per a autoconsum i el sobrant és per als amics i familiars. De venda al públic n’hi ha molt poca de moment, encara que dins l’Associació s’ha fet algun grup de gent que compren raïm a productors a bon preu i inclús l’anem a collir i el treballem en uns cellers per tal que el vi que produïm es pugui vendre al públic. Creiem que d’aquí pocs anys n’hi haurà més quantitat.
Pep: Un dels projectes de l’Associació és tenir un celler de tots els associats on la gent hi pugui anar i elaborar els seus vins. I que a la vegada sigui un centre social, de convivència, de trobades… Per dur-lo a terme ens caldria una mica de suport institucional que de moment només comptem amb el de l’Ajuntament d’Òdena. Creiem que si els ajuntaments de la Conca creuen que el que queda de viticultura és patrimoni, haurien de fer passos per ajudar a donar-lo a conèixer.

La zona de la Conca es troba envoltada de denominacions d’origen de renom. Això no us minva visibilitat?
No. Pensem que és fantàstic. D’elles n’aprenem i creiem que la gent el que busca, són petites produccions artesanals, que no siguin dins el circuit.