Albert Civit, director Incasòl: “El polígon gran de Can Morera d’Òdena serà una realitat d’aquí a dos anys”

El futur gran polígon industrial de la Conca d’Òdena comença a perfilar-se amb garanties. Així ho ha explicat el nou director de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Albert Civit, en una entrevista amb La Veu, qui alhora repassa la situació dels polígons de la comarca i les seves possibilitats de futur.

L’Incasòl ha estat clau en la gestió d’alguns polígons de l’Anoia. Des de la UEA s’ha reclamat en moltes ocasions que aquest territori necessita grans parcel·les. Creu que aquesta comarca és atractiva per a possibles noves indústries?

L’Anoia està en una posició territorial estratègica, pel fet d’estar situat en l’eix Barcelona- Lleida però també en el de Bages-Tarragona. És al mig d’una creu màgica, podríem dir, on conflueixen diferents punts d’atenció. Aquí sempre hem tingut diverses actuacions, començant pel polígon de les Comes d’Igualada, però també el de Castellolí, Montbui o Vilanova del Camí. Ara farem una aposta nova, dins del nou Pla Director Industrial de la Conca d’Òdena.

Aquí és on entrarien aquestes parcel·les que es necessiten?

Sí. En diem XL o XXL. Penseu que això no és una demanda que neixi de l’Anoia, també de moltes altres comarques i, de fet, a nivell internacional. Cada vegada es demana parcel·la més gran. Necessitem generar-ne en aquest territori, i els plans d’Òdena són un molt bon indret per aconseguir-ho.

Es refereix al polígon de Can Morera, que en el seu dia va quedar aturat, i que ara sembla torna a reactivar-se?

No, no, sembla no. És una realitat. L’encàrrec de redacció del Pla Director ja està fet, i en aquesta moments, conjuntament amb la Direcció General d’Urbanisme, s’estan fent ja els primers estudis sobre el terreny. Es tracta d’un polígon pensat en peça gran, perquè de mitjanes i petites ja en tenim a Montbui, Vilanova i Castellolí. Estem treballant fort ja en aquest tema. Bàsicament s’està pensant en indústries del tipus logístic o d’activitat econòmica, en general de grans dimensions

Quantes hectàrees tindrà, el polígon?

Estem parlant d’un potencial de més de 200 hectàrees. Es farà ben fet, per fases, s’ha d’estudiar molt bé la portada de serveis. Aquest és un punt crucial. En d’altres polígons que hem fet aquí l’electricitat ens ha portat problemes, es va haver de fer una estació que encara estem pagant amb rescabalaments.

I les empreses que vulguin venir no posaran damunt la taula la necessitat d’unes comunicacions millors?

Es preveu un accés directe a l’autovia A2. No podríem estar pensant un polígon de logística sense un accés ràpid i còmode a la principal via de comunicació.

Parla molt de logística. Això vol dir que hi ha demanda, de sòl industrial per a aquest sector?

Sí, i tant. El que passa és que el sector de la logística ja no és el que coneixíem abans. Ja no es tracta de passar mercaderies d’un camió gran a un de petit. Avui aquesta indústria està molt relacionada amb l’e-commerce, amb posicions estratègiques que les diferents marques agafen en funció dels seus mercats potencials. Són part del procés productiu, ja no són naus buides de mà d’obra, just al contrari.

Quan pot ser una realitat, aquest polígon? 

És complicat. El president de la Diputació Marc Castells ha dit ja que hi ha hagut contactes amb empreses, però tot plegat dependrà molt de la demanda que tinguem. Estem parlant d’un parell d’anys.

Què passarà amb els polígons petits, que amb la crisi han quedat buits i costen tant d’omplir?

Estem constantment a totes les fires. L’acció comercial és continuada i no ens preocupa la situació, però sabem que aquest perfil de polígons s’acaben omplint sempre, sobretot pel mercat intern. Així ha passat sempre amb tots els polígons que ha fet l’Incasòl arreu de Catalunya. En els polígons de Castellolí, Montbui i Vilanova els preus són interessants, des dels 55 als 70 euros per metre quadrat. Es revisen cada any per llei, i la fluctuació a l’Anoia va pujant, però molt lleugerament. És un bon preu que s’ha estabilitzat.